D'ençà que va aparèixer la pandèmia, significades personalitats de diversos indrets i condició han anat anunciant la fi del turisme de masses. Opinen que hi haurà una nova manera de produir i de consumir i que això afectarà el turisme com activitat i negoci. Argumenten que un creixent i generalitzat sentiment de respecte al medi ambient i un consum de béns i serveis turístics més conscient canviarà el model de mobilitat de les persones conegut fins ara. Em sembla que aquests vaticinis són més aviat il·lusoris que no pas realistes. Coincidesc en el fet que hi haurà alteracions en la manera de produir i consumir per raons sanitàries, mediambientals i tecnològiques, però som escèptic en què aquestes alteracions afectin el desig de viatjar de les persones. Veig difícil, per no dir impossible, que les ciutadanies de les societats avançades es mantenguin immobilitzades sense ganes d'escapar de la seva rutina quotidiana.

És probable que amb el temps disminueixi la cultura d'un sol ús i fins i tot que el nivell de consumisme desmesurat baixi, però, insistesc, les ciutadanies de les societats avançades, sobretot les del nostre voltant, totes elles superpoblades, voldran seguir satisfent una de les seves necessitats quasi bàsiques com és ara viatjar i conèixer món, conseqüentment, les masses seguiran envaint les destinacions turístiques per tot arreu encara que passin dos o tres anys per arribar a les xifres d'abans de la pandèmia, sempre que, evidentment, aquesta hagi deixat de ser letal i que la confiança s'hagi establit de bell nou. Així ho deu haver entès el màxim responsable de Ryanair quan s'ha atrevit encomanar, en plena crisi, cent cinquanta avions nous a la companya Boeing.

Aquí, a l'arxipèlag, mentre les zones turístiques i els seus negocis anhelen fervorosament sortir de la greu desolació que els està conduint a la ruïna, van apareixent opinions i comentaris sobre la necessitat de decréixer l'activitat turística perquè és preferible potenciar altres sectors per tal que el monocultiu turístic no sigui un perill en si mateix pel conjunt de l'economia i perquè no es rompi l'equilibri dels fràgils i limitats recursos bàsics de les illes.

Aquesta és una temàtica recurrent i seria desitjable que promotors i detractors del turisme se seguessin a una taula en la qual totes les teories s'analitzassin de debò sense prejudicis ni sectarismes. Fa massa temps que s'escolta la cantilena sobre més o menys turisme i pel bé d’aquest i del conjunt de l'economia és inajornable que les institucions públiques i privades, mancomunadament, afrontin de forma definitiva la qüestió i consensuïn un pla estratègic de desenvolupament econòmic integral amb un concret full de ruta d'actuacions per definir el paper que ha de jugar el turisme en el sistema econòmic de la comunitat. El turisme, agradi o no, és inevitable. Aprofitem els seus avantatges i minorem els seus inconvenients. El resultat pot ser una palanca definitiva per un harmoniós desenvolupament econòmic i social de les nostres illes.