Al col·legi públic de Son Macià, del terme municipal de Manacor, han duit a terme una activitat doblement interessant. Per una part, didàctica, i per l'altra, econòmica pel fet de recollir uns diners per al viatge d'estudis que esperen i organitzen amb força il·lusió.
El passat setembre, els alumnes de 5è i 6è del CEIP Mestre Pere Garau, amb els mestres tutors, varen anar a arreplegar garroves a foravila, prop de l'escola. El propietari de can Vives els havia cedit els fruits d'aquest arbre tan nostre.
"Amb els diners guanyats ja tenim un petit fons comú", afirmen amb satisfacció els alumnes. És aquesta la primera activitat de tot un seguit d'iniciatives que volen dur a terme durant el curs.
L'equip educatiu assenyala els tres principals objectius d'aquesta diada:
-Sensibilització i valoració de les feines de camp i l'aprofitament dels productes que se'n poden obtenir.
-Una primera experiència de comerç.
-Valorar la feina d'equip.
Els joves pagesos volen dedicar "un agraïment molt especial a Toni de Son Vell, per haver-nos cercat el terreny, per haver-nos proporcionat el material necessari (canyes, senalles, sacs) i pel transport de la collita fins a una cooperativa".
Des de l'antiguitat, la garrova ha estat un dels cultius més típics del secà mallorquí. Entre el darrer terç del segle XIX i el començament del segle XX conegué un important creixement vinculat al consum de les garroves per al bestiar i s'exportava en gran quantitat a la Península i a l'estranger.
Ben coneguda és la dita mallorquina, "Bon arbre és es garrover que té garroves tot l'any! Quan li cuen ses d'enguany ja té ses de l'any que ve". El garrover floreix tot d'una que acaben de madurar les garroves de l'any anterior i quan aquestes cauen ja comencen a apareixen les novelles.
Altres expressions lingüístiques relacionades són "Al garrover no li poden demanar melons" (no es pot demanar a ningú allò que no té) i "Esmolar la garrova" (Xerrar molt, sobretot murmurant).
