Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Temps de Nadal

Les matines i el betlem són part de la nostra tradició

Anunci de l'Àngel a l'església de Montuïri.

El jorn de judici

parrà qui haurà fet servici.

Jesuscrist, Rei universal,

home i ver Déu eternal,

del cel vindrà per a jutjar,

i a cada u lo just darà.

L'origen d'aquest cant i la seva expansió pe la Mediterrània són encara motiu de controvèrsies. Sembla que ja al segle X es troba datat a Ripoll, d'on possiblement s'estengués a la resta de Catalunya i hi perdurarà fins al segle XVI.

A Mallorca arribà al segle XIII amb la conquesta del Rei En Jaume I. Amb la Contrareforma es prohibí (1572), però aviat fou restablert. El 1666 el cant va ser de bell nou prohibit, però tampoc aquesta vegada no desaparegué; així és que -encara avui- podem gaudir del privilegi de sentir-lo cada nit de Nadal a tota Mallorca, únic lloc de les terres de parla catalana -excepció feta de la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya- on la tradició ha sobreviscut al llarg dels segles.

Nit de Nadal

El Dicionari Català-Valencià-Balear explica que "la Calenda és una lliçó del martirologi que es recita a l'església el dissabte de Nadal dematí i fa referència a la vinguda del Bon Jesús". El nin o nina que el recita sol anar vestit de capellà o, si més no, d'escolà. Com més pocs anys té l'infant, més mèrit se li dona per la dificultat que comporta memoritzar un text generalment llarg i recitar-lo en públic sense entrebancs.

El contingut del sermó expressa la meravella de la nit de Nadal i desitja pau i concòrdia als homes. Sembla que la celebració del sermó de la Calenda, el dia 24 al matí, havia estat general i que era la funció religiosa dirigida als infants, fins al punt que, en alguns llocs, després del sermó, pares i padrins tiraven des del cor de l'església dolços i bessons, que els al?lots s'apressaven a recollir amb gran aldarull. Se'ls deia que aquelles llepolies les enviava el Bon Jesús perquè aquell dia feia festa.

L'adoració dels pastors

A moltes parròquies, a la nit de Nadal, hi ha nins i nines vestits de pastors o pagesos que adoren un pessebre, unes vegades vivent i unes altres de figures. Solen dur paners i cistelles amb fruits i productes de la terra. Fins i tot, en alguns llocs es fa present de petits animals domèstics: coloms, conills, bens, gallines, etc. A vegades els pastors reciten petits poemes populars o canten nadales mentre adoren. També en algunes parròquies es dansa l'Oferta a càrrec d'algun grup de ball popular. Durant la celebració, sobretot al final de la missa, el cor parroquial o algun convidat especialment per a l'ocasió sol cantar nadales tradicional acompanyat per tots els fidels.

A la sortida de matines el costum era -i encara ho és en alguns indrets- menjar xocolata desfeta amb ensaïmades o coques de Nadal.

Aquest dia tots els forns de Mallorca tenen una gran demanda d'aquests pastes, En alguns pobles, la parròquia, l'ajuntament o alguna altra entitat cívica o religiosa convida a aquest refresc a la plaça (on s'encén un fogueró) o en algun local (rectoria, centre cultural, etc.). Ara bé, de cada any augmenta el costum de fer les matines devers del vuit o les nou del vespre i, en haver acabat, la gent pot anar a fer el sopar de Nadal.

Compartir el artículo

stats