El dia era esplèndid i ens acompanyava i hi arribàrem en una horeta. El nom de Capdepera deriva del llatí Caput Petrae. Els romans així ho fan constar en els seus mapes de navegació on assenyalaven les rutes.
El castell, declarat Bé d'interès Cultural (qualificació de màxima protecció dins el patrimoni) ens esperava i se'ns mostrava acollidor i vigilant, ple d'història i de vivències. Encara que anomenat castell, era pròpiament un poble murallat que servia de refugi a la població en cas de setge. El fill de Jaume I, Jaume II, va esser qui va ordenar la fundació del poble de Capdepera, amb l´objectiu de reunir i protegir els habitants que vivien dispersos per aquesta contrada.
Un poc d'història
El 1229 els cristians conquereixen Mallorca als musulmans. Les tropes catalanes amb el rei Jaume I es fan amb el control de l´illa , que passa a formar part de la Corona d'Aragó.
El 1231 el rei en Jaume visita Capdepera amb l´objectiu de conquerir l´illa veïna. En el Llibre dels Feyts s´explica que els cristians enganyaren els musulmans de Menorca encenent més de tres-cents focs en diferents punts de la costa per tal de fer-los creure que un gran exèrcit es preparava per atacar. Al cap d'uns dies, atemorits per aquella possibilitat, els musulmans de Menorca signaren el tractat de Capdepera pel qual se sotmetien al rei cristià. Aquest tractat és considerat el Tractat de pau més antic que es coneix.
El nostre recorregut per dins la fortificació va incloure la visita a l´església de la Mare de Déu de l´Esperança, patrona de Capdepera, ambientada amb un cant gregorià que ens donava la benvinguda.
Una antiga llegenda conta que va arribar un gran estol de musulmans disposat a conquerir aquestes terres. Els gabellins (gentilici que reben els habitants de Capdepera) es refugiaren dins el castell i tragueren la Verge de l´Esperança en processó per dins el recinte emmurallat demanant-li empar i protecció. Aleshores una espessa boira es començà a estendre per tota la marina i els musulmans començaren a tenir problemes perquè no podien localitzar-se i organitzar l´atac i enmig del desconcert embarcaren de bell nou i abandonaren les nostres costes.
Al museu de llatra vàrem veure el procés artesanal de fabricació amb aquest material, des de la recollida del garballó fins al resultat final: tota una sèrie d'objectes nostres fets de la mateixa manera que ho feien els nostres avantpassats. Va incloure també una demostració "in situ" feta per un mestre artesà , l´únic que la treballa sense que es vegin o tallin els afegits. Pacientment, ens va contestar totes les preguntes. Treballant davant nosaltres ens va saber despertar l´interès i la curiositat.
Al museu de llatra vàrem veure el procés artesanal de fabricació amb aquest material, des de la recollida del garballó fins al resultat final: tota una sèrie d'objectes nostres fets de la mateixa manera que ho feien els nostres avantpassats. Va incloure també una demostració "in situ" feta per un mestre artesà , l´únic que la treballa sense que es vegin o tallin els afegits. Pacientment, ens va contestar totes les preguntes. Treballant davant nosaltres ens va saber despertar l´interès i la curiositat.
