Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Futbol | Play-off a Primera RFEF

Opinió | I ara què?

Jofre va tenir aquesta ocasió, però no la va saber resoldre per batre Morillas.

Jofre va tenir aquesta ocasió, però no la va saber resoldre per batre Morillas. / Jaime Reina

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google

Vicenç Amengual

Palma

Ahir tocava play-off d’ascens a l’Estadi. Així com passen els anys afegesc equips al meu cap, el Mirandès, el Lugo, el Racing, una altra vegada el Mirandès, el Cartagena (amb l’exili de la COVID) i finalment el Terol l’any passat.

En aquests anys, el pitjor no ha estat perdre. El pitjor ha estat veure com l'afició visitant envaïa la nostra gespa i abraçava els seus jugadors cantant i ballant davant dels nostres nassos. L'Estadi Balear s'ha convertit, massa vegades, en el lloc on els nostres rivals celebren les seves victòries a costa de les nostres il·lusions.

Vos assegur que no, no volia de cap manera sortir de l’Estadi amb el cap acotat, mentre de fons sentia els càntics d’una afició que ens va maltractar el partit d’anada. De fet, aquesta és l’escena que, com en Bill Murray a «El dia de la Marmota», s’ha repetit una vegada i una altra. Una història cruel que ens ha convertit en amfitrions perfectes de les festes “dels altres”.

Però ahir, tots els aficionats blanc-i-blaus sabíem que era un dia especial. Després del partit d’anada, érem conscients que no podíem fallar i, de fet, ens conjuràrem perquè a l’Estadi no hi cabés ni un cap d’agulla. Arribàrem al camp amb les bufandes al coll, l’escut al pit i les pessigolles a la panxa de les grans ocasions.

Sembla que el guió de les promocions de l'Atlètic Balears l’escriu el nostre pitjor enemic. Quan arriba l’hora de la veritat alguna cosa passa, la incapacitat d'aprofitar les ocasions ens deixa sense paraules. Ahir horabaixa amb l'1 a 0 les vàrem tenir, però amb l'1 a 2 final, ho vàrem viure de nou. Un silenci sepulcral es va apoderar de la nostra grada en el mateix moment què la grada visitant esclatava d'alegria.

Definitivament som els reis de les promocions perdudes. Una altra vegada els «balearicos» suspenguérem l’examen de lògica i ens doctoràrem en patiment. Al pròxim curs, quan els jugadors tornin a sortir al camp, hi tornarem a ser. I com a afició perseverant tenim una pregunta: Després de tants fracassos... ara què?

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

  • fútbol
  • Atlético Baleares
Tracking Pixel Contents