Opinió | Emergència a la Primera FEB: el Fibwi no frena la sagnia i el Palmer entra en descens

Cap de setmana negre per al bàsquet mallorquí a la Primera FEB. Tant el Fibwi Mallorca com el Palmer Basket van viure un autèntic viacrucis que complica, de manera alarmant, el seu futur a la categoria, principalment als turquesa. Les derrotes no només pesen pel resultat, sinó per les sensacions d'uns equips que semblen haver perdut la brúixola en el moment més inoportú de la temporada.

El Fibwi Mallorca continua atrapat en un carreró sense sortida. Amb la de diumenge, ja són deu derrotes consecutives, un degoteig constant que no s'atura ni amb el canvi a la banqueta. L'equip de Pablo García es va mostrar com un gegant amb peus de fang: amb prou cor per mantenir-se en el partit, però sense el cap fred per tancar-lo. Quan la pilota més cremava, en aquelles darreres possessions que dictaminen sentència, la disciplina tàctica es va evaporar. El col·lapse es resumeix en una xifra inassolible: 21 pèrdues de pilota, una llosa massa pesant davant un Cartagena que va jugar amb la fam de qui es nega a morir. La superioritat en el tir de llarga distància també ajudà a decantar la balança: 16/33 els de Roberto Blanco, 6/17 els de S’Arenal. L'esforç i l’aportació del trident Capalbo-Matulionis-Bombino, topà amb la manca de pólvora de la segona unitat, exemplificada en uns minuts d’ombres de Brian Vázquez.

D'altra banda, el Palmer Basket va caure a l'abisme del descens després de xocar frontalment contra un Gipuzkoa molt superior. Sense el lideratge de Phil Scrubb, l’ofensiva illenca va ser un vaixell a la deriva en un mar de dubtes. Sense el seu jugador franquícia, l'equip va quedar orfe de referents. És una màxima coneguda per tothom: quan un equip perd la seva referència, la resta de la plantilla ha de fer un pas endavant i aportar el plus que la situació exigeix. Només Joan Feliu va estar a l'altura del que exigeix una "final", mentre que peces clau com Duda Sanadze signaven un inexplicable zero en el seu caseller després de 26 minuts de joc.

La ferida del Palmer es va fer especialment sagnant a la pintura, on el Gipuzkoa va exercir una dictadura absoluta capturant 54 rebots pels 28 dels locals. Aquesta hegemonia va permetre als bascos dictar el ritme al seu gust, deixant una dada final que és un mirall de la crua realitat: 100 a 40 en valoració. Amb els rivals directes —Melilla i Cartagena— sumant victòries, la permanència ja no és només una qüestió de pissarra; és una emergència que exigeix un pas endavant immediat de tota la plantilla per evitar el naufragi definitiu.

Amb només quatre jornades al davant, el marge d'error s'està esgotant. El Fibwi camina per la corda fluixa amb una inèrcia perillosa, però és el Palmer qui sent l'alè del descens més a prop que mai. Cal reaccionar.

Suscríbete para seguir leyendo