Opinió | L’axioma trencat del Fibwi i l’ombra d’una oportunitat perduda del Palmer

“I culpa meva”. Amb aquesta sentència tancava Pablo García la roda de premsa posterior al partit. El matx s'havia decidit en uns darrers 60 segons d'infart, després de 39 minuts de funambulisme constant —l'electrònic va reflectir fins a 31 empats— i, quan només restava un quart de minut, la victòria semblava que finalment volaria cap a Mallorca. Però ja se sap: el bàsquet no entén de lògica.

Tot i que el nou tècnic del Fibwi va destacar que havien merescut el triomf i va lloar l’esforç d’una plantilla que va tenir el darrer llançament a les mans, també va exercir l'autocrítica. García va reconèixer la superioritat del Zamora en les dues possessions finals i va voler treure pes a la pèrdua de pilota d’Alessandro Scariolo, l'acció que determinà el resultat final. En un exercici de sinceritat, va admetre l'error estratègic: hauria d'haver demanat un temps mort que mai no va arribar.

La moneda va sortir creu i, un cop més, els detalls van dictar sentència. Els mallorquins van saltar a la pista castellana millorant pràcticament totes les seves prestacions estadístiques: anotació, percentatges de tir, rebots, assistències i valoració global. Malgrat la millora, el triomf illenc es va evaporar per tres cruis fatals: perdé 17 pilotes —dues d’elles al darrer minut—, concedí vuit rebots ofensius més al rival i possibilità que el Zamora llancés 30 tirs lliures i n'anotés 27; per contra, els de l'Arenal es van quedar en un discret 11/16.

Aquesta vegada, l'axioma de “nou entrenador, victòria assegurada” no es va complir. Una jornada més va tornar a ressonar – amarga i coneguda – la mateixa cançó dels darrers mesos.

El Palmer Basket no va perdre una final —després de les finals no hi ha vida i els mallorquins encara en tenen—, però sí que va deixar escapar una oportunitat d'or per fer un pas de gegant cap a la salvació. A partir d’ara, més que mai, l’equip haurà de recórrer a la calculadora i mirar de reüll els resultats dels seus rivals directes. La desfeta és especialment dolorosa perquè les derrotes de Cartagena i Burgos convertien la victòria en una opció de sentenciar virtualment el Melilla.

El matx es va tòrcer fonamentalment per la lesió de Philip Scrubb en el primer minut del tercer quart, que el va obligar a retirar-se definitivament a la banqueta. Sense el base canadenc, el conjunt turquesa va perdre el nord. Es van trobar a faltar els seus punts i, sobretot, la seva capacitat per generar joc gràcies a la seva experimentada lectura tàctica (malgrat el notable encert d’Ander Urdiain). Scrubb es el millor recurs ofensiu quan la defensa visitant col·lapsa l’atac local.

Aquesta baixa prematura va forçar Hansel Atencia a disputar gairebé tots els minuts de la segona part i va obligar Duda Sanadze, que sortia d’una lesió, a jugar-ne més de 15 dels 20 possibles. Els homes de Díez de Acharán van anotar amb certa facilitat en transició, però en l'estàtic (5x5) van patir enormement per trobar opcions clares de cistella. El darrer període va ser un calvari per als locals, que van arribar-hi sense benzina. Rafa Sanz, tècnic del Melilla, va saber jugar a la perfecció la carta de la superioritat física —que no d’alçada— dels seus homes per guanyar el partit.

El Palmer, definitivament, continua abonat a l’ombra del patiment.

Suscríbete para seguir leyendo