Opinió | La metamorfosi del Palmer Basket arribà després del descans

Al Palmer Basket li va bastar un sol acte de redempció, un tercer quart eficaç, per segellar una victòria vital i treure el cap, encara amb l'aigua al coll, del pou del descens. Els primers vint minuts, però, van ser un desert desolador: un cúmul d’errades i un desencís punyent que asfixiava qualsevol bri d’optimisme a les grades. L’absència de Sanadze va deixar els turquesa orfes de punts, mentre la lesió de Sá al segon període enfosquia encara més un panorama que ja semblava de nit tancada.

L'ofensiva local va ser un miratge durant la primera meitat. Els 9/31 en tirs de camp i el gèlid 0/12 en triples van pesar com una llosa sobre l'ànima de l'equip. Una producció raquítica que es va traduir en tot just 18 punts en joc —complementats amb deu des de la línia de personal— per tancar una primera part amb una anèmica valoració de 34. Per fortuna dels interessos mallorquins, l’Ourense no va oferir un mirall gaire més lluminós que el dels homes de Juan Ignacio Díez. Tots dos conjunts es van retirar als vestidors després d'un inici espès, ple de cables tensats però gairebé buit de la màgia del bàsquet.

Tanmateix, la represa va portar un vent nou. La primera possessió va morir en un triple de Joan Feliu, una autèntica declaració de guerra que anunciava el canvi de guió. Si el quart va començar amb un avís, va acabar amb una celebració: un triple de Golden Dike sobre la botzina que va actuar com el colofó perfecte a una metamorfosi absoluta. Els immobiliaris van endurir el to defensiu, mentre els gallecs mostraven una de les seves cares més erràtiques a Son Moix: no van trobar l'anella fins que faltaven quatre minuts per acabar el període, víctimes d'un parcial demolidor de 13-0.

La pel·lícula havia passat del blanc i negre al tecnicolor. La igualtat de la primera meitat va cedir el pas a una tirania absoluta dels de Ciutat (28-8), que en aquests deu minuts afinaren la maquinària i exhibiren una versió més solvent, amb un 5/7 des de la llarga distància i un impecable 7/7 en tirs lliures.

L'intercanvi de cops del darrer acte no va ser més que el ressò d'una batalla ja decidida, útil només per confirmar un triomf balsàmic. Amb la victòria del Melilla a l'horitzó, el descens continua sent una ferida oberta; una agonia pendent de les sis jornades que resten, on cada cistella valdrà la vida.

Suscríbete para seguir leyendo