Opinió | Fredor estadística a Madrid i èpica turquesa a Palma

Tothom sabia la dificultat que comportava per al Fibwi la visita a la pista de l’Estudiantes. La categoria del rival, la mala dinàmica de resultats, el cansament físic i anímic de la setmana i l’enrenou generat arran de la derrota de dimecres contra Alacant pronosticaven una notable complexitat. Hi havia, malgrat tot, un fil d'esperança: el record de la gesta de la primera volta a Son Moix, un petit far de llum enmig d'un túnel que es preveia fosc.

Tot i una primera meitat on l'equip va mantenir el pols, el Fibwi va acabar perdent pistonada, com un motor que es queda sense benzina. Pablo Cano, després del partit, va lamentar la manca de continuïtat. “Hauríem pogut competir molt més temps”, comentà. Aquest equip ens té acostumats a l’èpica més brillant, però també a desconnexions que resulten mortals. A Madrid, el tercer quart (21-12), que s’inicià amb un parcial de 16-0, va ser el botxí. No només va sentenciar el marcador, sinó que va minar la moral d’un grup que sol fer de la lluita la seva bandera.

Les estadístiques expliquen la desfeta amb fredor quirúrgica. Per començar l’encert va desertar: una diferència de gairebé 40 punts percentuals en els tirs de 2 i un pobre 7/28 en triples. També perdé la batalla del rebot, que permeté a l’equip madrileny gaudir de segones oportunitats i evitar els contraatacs dels illencs; gairebé el 50% dels punts locals s’aconseguiren dins la pintura. L’Estudiantes mogué millor la pilota i castigà també millor les pèrdues dels fibwis. Set jugadors locals arribaren al doble dígit de valoració; Brian Vázquez fou el que més valorà dels visitants amb un insuficient 9. Al final, el 90-66 i una valoració global de 118-51 deixen una sensació de buidor que només el temps i el treball podran omplir.

A l’altra banda del mirall, el Palmer jugava contra el vertigen de la classificació. Amb la victòria del Cartagena sobre el Melilla encara ressonant, guanyar no era una opció, era una necessitat vital per mantenir viu el somni de la permanència.

El partit va ser un exercici de funambulisme que es va resoldre en un darrer sospir. La fortuna, aquesta vegada sí, va decidir vestir-se de turquesa. Amb 86-83 i només deu segons per jugar, el cor de Son Moix es va aturar quan Samu Rodríguez va aixecar el braç completament sol; per sort, el seu triple no va trobar xarxa. Tampoc ho va fer l'intent desesperat de Mika Lapornik, el jugador visitant més determinant, quan faltaven dos segons. La moneda va sortir cara i el triomf es va quedar a Ciutat.

Juan Ignacio Díez, satisfet, va lloar l’entrega d'uns jugadors que buidaren el dipòsit en una setmana de tres batalles. Va dibuixar el mapa de la salvació: solidesa defensiva, solidaritat en atac i un bloc compacte, on tots els jugadors continuïn aportant. Però en tot exèrcit hi ha sempre un general, i el del Palmer es diu Philip Scrubb. Amb 20 punts, 2 rebots, 11 assistències, 4 faltes rebudes i 28 de valoració, Scrubb no només va ser l’MVP de la jornada; va ser el timoner que permet al Palmer continuar navegant cap a la riba de la salvació.

Suscríbete para seguir leyendo