Opinió | El Palmer Basket encén la flama de la permanència i el Fibwi Mallorca apaga la del play-off d’ascens

El Palmer Basket respira. Amb la seva segona victòria consecutiva, l’equip no només abandona les posicions de descens, sinó que referma la convicció que el somni de la permanència és a tocar. A l’altra cara de la moneda, el Fibwi Mallorca s’enfonsa en una espiral negativa amb la quarta derrota seguida, veient com les opcions de play-off d’ascens s’esvaeixen progressivament. Amb tot, el calendari encara concedeix treva: queden onze jornades de marge per dictar sentència.

El Palmer va sortir airós d’un duel vital contra un Tizona Burgos que va evidenciar a la pista les urgències que l’assetgen a la taula. El triomf local es va fonamentar en tres pilars estadístics inqüestionables: una valoració col·lectiva aclaparadora (101 a 52), la dictadura del rebot (51 a 40) i, per damunt de tot, una agressivitat vertical que va castigar la defensa castellana. Aquesta empenta es va traduir en 42 tirs lliures intentats (31 convertits), una xifra que contrasta amb els minsos 22 del rival, dels quals només en va transformar 8.

La radiografia per períodes revela un guió ben executat. Al primer quart, els de Ciutat van imposar la seva llei sota els cèrcols amb 12 rebots i una eficàcia del 66,7% en tirs de dos. Abans del descans, l’encert des de la línia de personal va ser d’un notable 88,2% (15/17), amb Sanadze (14 punts) i Scrubb (12 punts) assumint els galons ofensius. Tot i que el ritme anotador va decaure a la represa, la disciplina defensiva i el control de les segones oportunitats —amb un treball clau de Comendador sobre Parrado— van mantenir a ratlla qualsevol intent de reacció visitant.

Amb el matx encarrilat, el darrer quart va ser un pur tràmit (17-17) per segellar el 88-72 final. Philip Scrubb va emergir com el gran referent (23 punts i 24 de valoració), secundat per la direcció de joc d’un Hansel Atencia decisiu (+20 amb ell a pista).

Per contra, el Fibwi no va saber trencar la seva inèrcia perdedora contra l’Alega Cantàbria. L’equip va patir una anèmia ofensiva preocupant, signant un esquifit 5/18 en triples (27,8%); en el bàsquet actual, on el perímetre és oxigen, quedar-se amb només cinc dianes és una invitació al patiment. El marcador final de 68 punts reflecteix aquesta falta de punteria.

La comparativa des de la línia de personal també va ser sagnant: el Cantàbria va anotar 23 tirs lliures, mentre que els de s’Arenal només en van convertir 9. A més, les 19 pèrdues de pilota van actuar com un llast constant que va tallar qualsevol intent de remuntada. El punt d’inflexió negatiu es va produir en el segon quart, on només es van anotar 11 punts.

Aquesta desconnexió entre el segon i el tercer acte va ser el factor determinant. El conjunt de Torrelavega va penalitzar millor l’excés d’errades mallorquines i, quan l’encontre semblava sentenciat a manca de 7 minuts (50-65), els fibwis van intentar una remuntada èpica més fruit del cor que del cap. Tot i que la mala gestió dels càntabres en els minuts finals va obrir una escletxa d’esperança, el Fibwi no va poder culminar la gesta, certificant una nova derrota.n

Suscríbete para seguir leyendo