Opinió | La superioritat estadística de l’Azulmarino

Dissabte passat, el pavelló de Son Moix va tornar a ser el pati de jocs d’un Azulmarino que ja no juga, sinó que governa. Amb la victòria davant el Bosonit Unibasket, les mallorquines sumen vint-i-un triomfs en vint-i-dos combats; un balanç que no és només una ratxa, sinó un monòleg implacable. L’equip d’Alberto Antuña s’ha penjat l’etiqueta de favorit amb la naturalitat de qui porta un vestit fet a mida, exhibint una superioritat que converteix l’excepcional en rutina.

El rival, un voluntariós Bosonit Unibasket, va intentar sobreviure a la tempesta amb un criteri lloable. Van moure la pilota amb cura i van castigar des del perímetre amb un 7/18 en triples que mantenia viva l’esperança. Però, després de vint minuts de resistència, la muralla va cedir. El conjunt de La Rioja va haver de clavar el genoll davant l’hegemonia d’unes illenques que dominen totes les facetes del joc: són cirurgianes en el tir de dos i autèntiques propietàries de la pintura, on la banqueta aporta oxigen i punts amb la precisió d’un rellotge suís.

La trajectòria de l’Azulmarino evoca aquelles competicions de bàsquet formatiu on la distància entre equips és un oceà. Molts dissabtes, l’únic misteri no és el «qui», sinó el «quan»: endevinar en quin minut s’esquerdarà el marcador i quina xifra final dictarà la sentència de l’electrònic. Tot i això, en aquesta lliga de gegants, encara queden alguns cims per coronar on l’abisme és menys profund i la derrota, una possibilitat remota però real.

Les xifres de les de Ciutat no són números, són tatuatges de líder. Manen en anotació, en percentatges en tirs de 2, de 3 i de camp, capturen més rebots que ningú, les que més assistències reparteixen i les que més alta valoració acumulen en tota la LF Challenge. Dissabte, lluny d’acomodar-se, van polir encara més els seus registres, millorant la circulació de pilota (assistències), les pèrdues i la punteria (llançaments de 2 i anotació final). Amb aquest arsenal, l’Azulmarino és un equip gairebé indestructible.

Només el Celta, en un vespre tèrbol a Vigo, va ser capaç de trobar una escletxa en l’armadura mallorquina. Ara, l’altre gran escull es dibuixa a l’horitzó: l’Unicaja de Màlaga. Les malaguenyes, terceres en discòrdia, esperen poder batre el pròxim dijous el gegant de la categoria. Si a Son Moix el triomf blau fou solvent (74-61), la visita a terres andaluses es presenta com la prova del nou. No totes les victòries pesen igual a la balança; la de dijous, si arriba, no serà només un punt més, sinó una passa de gegant cap al cel de l’ascens directe.

Suscríbete para seguir leyendo