Opinió | Després de les derrotes del Fibwi Mallorca i del Palmer Basket

Quan finalitzen els partits, els entrenadors atenen els mitjans de comunicació per mostrar les seves impressions sobre el que ha passat a la pista i les seves consideracions, de vegades, són aclaridores i instructives.

Pablo Cano, tècnic del Fibwi, es mostrà reivindicatiu i una mica enigmàtic – acabà expulsat per una doble tècnica – i aprofità el contacte amb els periodistes per manifestar que el seu equip havia fet mèrits per guanyar, que quedaren a una possessió de la victòria. Afirmà que ja ha quedat demostrat que pertanyen a aquesta lliga – un dels dubtes de principi de temporada – i que surten a competir i a guanyar sempre, encara que els contraris els superin en pressupost i experiència. Recalcà l’esforç en hores de feina de tot l’equip per competir cada partit i per compensar aquestes diferències. Felicità els seus jugadors perquè sempre que ho han passat malament, han estat capaços de recuperar-se.

Sentia orgull dels seus pupils per l’excel·lent comportament actitudinal sempre que el contrari – és inevitable – els supera fent bàsquet i que els permet tornar al partit. El resultat del primer quart (12-25) condicionà negativament l’enfrontament i s’arribà al descans amb un desavantatge de 13 punts (35-48). Però després de la pausa, una reacció i un parcial d’11-0 situà els fibwis altre pic dins el matx.

«Paciència» fou la paraula que utilitzà el tècnic uruguaià per explicar l’esmentada recuperació i no voler solucionar-lo tot ràpidament; paciència per proposar el propi estil, jugar bé i, a partir d’aquí, confiar a aprofitar els avantatges que el rival permetia (exemple, Matulionis). I deixà en un atac de sinceritat, quan li demanaren que valorés l’actuació arbitral, una frase curiosa: «Jo venc aquí per fer història amb el Fibwi Mallorca».

Les declaracions de Juan Ignacio Díez, tècnic del Palmer Basket, deixaren un rerefons de crítica. Comentà que la bona primera part dels seus – al primer acte havien arribat a guanyar d’11 punts – havia passat factura a la segona, on, si bé havien continuat competint, en alguns moments havien desconnectat. Deixaren escapar aquest avantatge perquè l’equip depèn massa dels seus generadors i perquè deixaren de ser sòlids en defensa. Si no ets – digué – compacte darrere els 40 minuts, passa el que avui ha succeït. També reconegué que després del descans no havien pressionat la pilota com al principi i que no havien entès el moment de gastar faltes, que es traduïren en punts fàcils.

Afirmà: «Hem de continuar creixent i aprendre de situacions com aquestes, hem de fer la passa per aconseguir ser sòlids els 40 minuts». El que ocorre – i comença a ser preocupant – és que cada jornada que passa, el camí s’escurça, resten menys passes de viatge i el marge de maniobra també minva. n

Suscríbete para seguir leyendo