Opinió | La victòria del Fibwi Mallorca fa que Son Moix respiri a ritme de play-off

Per a qualsevol equip que torna a l’elit de la segona categoria nacional, la permanència no és només un objectiu: és una obsessió. La victòria del Fibwi davant el Melilla no va ser només el novè triomf de la temporada; va ser una declaració d’intencions, un exercici de fe i, sobretot, la confirmació que aquest bloc té ànima.

El partit es presentava com una «final» i durant trenta minuts (21-23/21-24/16-18) va semblar que el guió s’escapava de les mans: els illencs entraren al darrer capítol amb un desavantatge de 7 punts. El Melilla va aterrar a Ciutat amb un ‘roster’ diferent del de la primera jornada de lliga, que l’ha portat a la cua de la classificació, amb sis cares noves, inclòs l’entrenador, que han millorat la competitivitat i l’equilibri del grup.

De fet, l’actuació estratosfèrica d’Iván Cruz a la primera part, els dubtes en el rebot i la irregularitat ofensiva feien presagiar un horabaixa de frustració. Els fibwis saberen patir. Però el bàsquet, sovint, es resumeix en una qüestió de dinàmiques i de saber llegir el cronòmetre. El bàsquet, com la vida, és una qüestió de moments i de caràcter. I aquí és on va aparèixer el «cor» d’aquest Fibwi Mallorca. I el moment i el caràcter brotà especialment al darrer quart (26-13). La bona direcció del retornat Capalbo, l’efectiva defensa de Matulionis i l’anotació d’Aramburu – amb un tap defensiu determinant – i de Bracey, autors en aquest període de 12 i 9 punts, respectivament, foren la ‘daga’ definitiva que ensorraren les esperances dels visitants.

El tècnic local, Pablo Cano, a la roda de premsa posterior al partit reconegué que la victòria dels seus havia estat un triomf de molt mèrit i molt treballat; reconegué que, encara que el control del rebot és una assignatura que han de millorar, el seu equip frueix de defensar i feu una vegada més un exercici de prudència, quan comentà que acabaven de guanyar a un rival directe. Sens dubte, el de diumenge és una passa de gegant cap a la salvació que situa els homes de negre a la novena posició.

No només frega amb els dits la permanència, comença a demanar tanda als play-offs. Encara en queda molt, però si l’equip manté el nivell físic i la fam de victòria mostrada fins ara, l’afició ja es prepara per a una primavera d’emocions fortes. És inevitable que els seguidors de l’equip mallorquí somiïn, perquè Son Moix ja batega a ritme de play-off.

Suscríbete para seguir leyendo