Anàlisi | Ni Fibwi ni Palmer

La segona volta ha arrencat amb un teló de fons gris per als dos representants mallorquins de Primera FEB. Tant el Fibwi com el Palmer van claudicar en l'inici d'aquest segon acte, però, tot i que el resultat fou idèntic en el marcador, les cicatrius que deixen són diferents. Mentre els de S’Arenal en aquests moments naveguen per aigües manses on una ensopegada no és més que un balanceig sense massa risc, els immobiliaris senten com l'aigua els arriba al coll: cada derrota és una via d'aigua en un vaixell que ja lluita per no enfonsar-se. El més dolorós, però, és que el guió convidava a l'optimisme contra uns rivals (Tizona i Zamora) a priori assequibles – cap d’ells ocupava la zona noble de la classificació – i ambdós conjunts van acaronar el triomf fins al darrer sospir: el Fibwi empatava a 74 quan restaven 2:43; el Palmer guanyava 88-87 a falta de poc més d’un minut (1:22). El bàsquet no entén d'intencions, sinó de pilotes que entren o surten de la cistella.

El Fibwi Mallorca pecà d'innocència a Burgos. El bàsquet, sovint, es redueix a saber gestionar el batec final del rellotge i divendres passat al Poliesportiu Municipal El Plantío quedà demostrat una vegada més que la Primera FEB no perdona les desconnexions en els moments crítics. El Fibwi va caure davant un Tizona (80-76) que, malgrat arribar ferit i necessitat d'oxigen, va saber jugar millor les cartes de la supervivència. L’equip de Pablo Cano va mostrar una cara dual: una resistència lloable per a capgirar un parcial inicial de 10-0 i una fragilitat alarmant per a tancar un partit que tenia a la mà. Amb un Fallou Niang destacat, els mallorquins van dominar el tercer quart, però es van desdibuixar quan cremava la pilota. Arribà el col·lapse i la derrota. La productivitat afavorí els castellans i un parcial de 6-2, quan restaven pocs minuts i l’electrònic assenyalava l’esmentat 74-74, dictà sentència. Alguns jugadors de negre es mostraren durant l’encontre massa tensos i nerviosos, més pendents de la terna arbitral – a moments semblava que s’havien deixat el xiulet al vestidor – que del joc, i això perjudicà el col·lectiu. La nota més positiva: l’actuació de Niang: sumà 19 punts i fou el jugador més ben valorat del matx (24); llàstima dels darrers tirs lliures errats, quan els seus encara tenien opcions de victòria.

La derrota del Palmer Basket feu mal, perquè se sentí com una oportunitat llençada a les escombraries després d’un partit on els dos conjunts s’oblidaren de defensar. Els turquesa no perderen per falta de cor, sinó per una fragilitat alarmant en el moment “clutch” del matx. Scrubb (MVP de la jornada) es va disfressar, una vegada més, de salvavides quan l'aigua ja arribava al coll, però, també una vegada més, no bastà. Els de Ciutat tingueren el Zamora, que dominaren el rebot i acabaren amb un extraordinari 46% de triples, contra les cordes i el van deixar escapar. En l’últim 1:22 (88-87) els locals encertaren dos tirs dobles, però erraren 1 de 2, 1 de 3 i 1 tir lliure; els castellans feren ple (2 triples i 2 tirs de personal convertits)... En la zona de càstig de la Primera FEB els “detalls” no són anècdotes, són la diferència entre la supervivència i l’abisme i cada jornada que passa i no es guanya, l’abisme sembla que està més a prop.

Suscríbete para seguir leyendo