Navia despertà l’Azulmarino del somni de la perfecció

Dissabte el pavelló de Navia de Vigo va ser l’escenari d’un duel de gegants, de dos projectes dissenyats per tocar el cel de l’ascens. El Celta rebé l’Azulmarino en una cita que, tot i arribar a finals de gener, tenia l’aroma d’una final anticipada. La situació a la Lliga Challenge és tan apassionant com cruel: només hi ha un bitllet directe cap a l’elit, cap a la Lliga Femenina Endesa. I fins dissabte, aquest bitllet havia tingut un guardià que semblava imbatible.

Les mallorquines arribaven al partit amb una carta de presentació immillorable (16-0); no només guanyaven, sinó que també dominaven. Amb una profunda plantilla i la confiança de ferro dels resultats, sabien que una victòria a territori gallec podia suposar un cop d’autoritat definitiu per segellar l’ascens directe sense haver de passar pel purgatori dels playoffs. Però si hi ha un equip capaç de mirar als ulls al líder i no parpellejar, aquest és el Celta. Per a les locals, guanyar significava retallar distàncies, posar pressió al líder i afegir punts suspensius a l’emoció de la lliga.

I el desenvolupament del partit no va decebre: elèctric, intens, igualat, emocionant; un encontre que es resolgué en els segons finals. Per ventura, això sí, una mica de pausa hauria millorat la qualitat del matx. L’Azulmarino arribava com un «totpoderós» acostumat a guanyar amb una solvència gairebé insultant. Però a Navia les jugadores d’Alberto Antuña es van trobar amb un guió que no havien assajat: el de la pressió extrema i el del marcador advers en els segons finals.

Les nombroses i precipitades faltes de les interiors, especialment Marta Garcia, va ser un llast que condicionà tota l’estructura ofensiva del grup. Intentà Alba Torrens liderar la remuntada, però no bastà. Mentre les gallegues estaven acostumades a patir, les illenques havien viscut fins ara en un nigul de comoditat, que les perjudicà en les darreres i decisives possessions.

Quan la pilota cremava més, les de Ciutat van pecar d’inexperiència en resultats ajustats. Les de Vigo van basar el seu triomf en el joc interior, superant l’Azulmarino de forma aclaparadora en punts a la pintura (46 a 30). Per contra, la banqueta de l’equip de Palma va mantenir les visitants en el partit, aportant 45 punts enfront dels 25 de les de Pontevedra. En el duel de jugadores determinants cal destacar a les locals Jessica Kelliher, que va ser la màxima anotadora amb 21 punts i 7 rebots, assolint una valoració de 22, i Diana Cabrera la va secundar amb un doble-doble de 18 punts i 12 rebots (valoració de 20). Alba Torrens va ser la millor de les visitants amb 18 punts, 3 rebots i una valoració de 19.

Els tirs lliures van ser un factor clau. El Celta va gaudir de fins a 36 oportunitats des de la línia de personal, convertint-ne només 19 (52,8%), un baix percentatge que gairebé li costa el partit. L’Azulmarino va ser més efectiu (75%), però va llançar menys vegades (21/28). El Celta va dominar el rebot total amb 39 captures (12 d’elles ofensives) davant les 31 de l’Azulmarino. Tot i que el Celta va arribar a tenir un avantatge màxim d’11 punts, el partit va ser un estira-i-amolla constant amb 17 canvis en el marcador i 11 empats.

La imbatibilitat s’ha acabat i el lideratge ara és compartit. Però lluny de ser una tragèdia, aquesta ensopegada a Vigo ha de servir de lliçó. L’Azulmarino ha demostrat que té el talent per estar a dalt, però Navia ha ensenyat que a la Lliga Challenge ningú regala res i que, de vegades, saber perdre un partit és el primer pas per guanyar un campionat... Batalla perduda, guerra oberta: L’Azulmarino encara depèn d’ell mateix.

Suscríbete para seguir leyendo