Cap de setmana perfecte: l'Azul Marino fa història, el Palmer respira i el Fibwi tomba un gegant, per J.M. Arbucias

Dissabte, dia 10 de gener, no fou un dia qualsevol per al bàsquet mallorquí; fou el dia en què l’Azul Marino va escriure el seu nom amb lletres d'or. L’equip que dirigeix Alberto Antuña assolí el rècord absolut d’imbatibilitat a la Lliga Femenina Challenge i culminà una ratxa llegendària que redefineix els límits de la competició.

Veure un conjunt de l’illa dominar amb aquesta autoritat a escala estatal és un orgull que transcendeix la classificació. L’Azul Marino ja no és només un candidat a l'ascens, és un referent històric. El rècord ja és una realitat. L’ascens, el gran i principal objectiu, és encara un somni i el directe, l’ascens, sembla que és cosa de dos, de l’Azul Marino i del Celta, que també guanyà a la difícil pista de l’Unicaja i que es troba a un partit de les mallorquines.

També fou el dissabte quan el Palmer Basket aconseguí a Torrelavega un triomf tan important com inajornable. El partit sempre es mogué entre el + 6 i el – 7 i es decidí a les darreres possessions. Els homes de Juani Díez aprofitaren curiosament – els locals eren un dels equips amb millors percentatges de la competició – el desencert des de la línia de 3 (amb el marcador 73-76 erraren dos triples) i les poques faltes comeses al darrer quart, i l’actuació ofensiva del trident Atencia / Scrubb / Sanadze evità que la moneda sortís creu. La victòria a la pista de l'Alega Cantàbria no és un triomf qualsevol; és, vista la delicada situació esportiva dels immobiliaris, una declaració d'intencions en tota regla.

El conjunt mallorquí va saber llegir el ritme del partit i va saber mantenir el pols fred en els moments de més pressió ambiental. Aquest resultat no només suma un punt vital a la classificació, sinó que injecta una dosi de moral extra al nou projecte, el de la remodelació. Victòria de prestigi que torna a convidar a somiar i que, perquè tingui valor, ha de tenir continuïtat en les pròximes jornades.

I diumenge el Fibwi Mallorca signà la gran sorpresa de la jornada a la Primera FEB en derrotar un Movistar Estudiantes que partia com a clar favorit. Hi ha dies en què la lògica del talonari i el pes de la classificació queden tancats al vestidor. Diumenge, el Palau d’Esports de Son Moix va ser l’escenari d’una d’aquelles gestes que alimenten la mitologia del bàsquet.

El conjunt de S’Arenal fou capaç d’enfonsar el Movistar Estudiantes, un dels grans transatlàntics de la categoria. Si la Primera FEB hagués de representar el relat bíblic de David i Goliat, el partit n’hauria estat la recreació perfecta. El Fibwi Mallorca va assumir el paper del jove pastor amb la fona, disposat a tombar un gegant de la Primera FEB, el Movistar Estudiantes. Va presentar-se només amb la seva "fona": cor, una defensa asfixiant i una fe incommovible en el pla de joc.

Lluny d'espantar-se pel nom del rival, els jugadors locals van entendre que, per vèncer el gegant, calia ser més ràpids, més precisos i, sobretot, més valents. Amb una rotació curta dominà l’encontre i sabé sofrir. Els homes de negre demostraren que el pressupost no sempre anota les cistelles decisives. Sumaren un triomf d'or que els permet mirar cap amunt i somiar amb cotes més altes. L'Estudiantes marxà de l'illa recordant que, a la Primera FEB, cap gegant està fora de perill.

Suscríbete para seguir leyendo