El Palmer Basket tocà fons

Segurament aquest és l’article més difícil d’escriure des que vaig començar a col·laborar en el diari. I ho és perquè sé cert que algunes persones diumenge horabaixa patiren molt i perquè trobar les paraules correctes que expliquin el que va succeir a Son Moix no és fàcil.

La derrota del Palmer Basket contra el Monbus Obradoiro ha passat a la posteritat i els turquesa han estat malauradament els nefastos protagonistes. Han signat un rècord negatiu, el de la diferència històrica més elevada de la competició. Perderen de 70 punts de diferència, 45-115. Mai un marcador final havia reflectit un abisme com aquest... I la primera conseqüència ha estat immediata: el club ha acomiadat Lucas Victoriano.

Analitzar el matx sembla una mica absurd, quasi innecessari. La puntuació de l’electrònic permet, això sí, imaginar el que va ser l’enfrontament. Semblà un partit entre dos equips de categories diferents. Els gallecs van ser molt superiors en ritme, en intensitat i en joc i van demostrar per què són aspirants reals a l’ascens. Els immobiliaris contribuïren amb la seva pobra actuació a la bona imatge dels visitants. Lluitaren, però el bàsquet que oferiren fou lamentable. Es mostraren impotents i inoperants davant i darrere i la desfeta va començar a entreveure’s en el primer minut de confrontació.

La defensa fou un colador, un cristall que es rompé en mil bocins. Permeté al rival anotar amb absoluta facilitat i de maneres diverses. Els conceptes més bàsics fallaren. A l’1x1 foren superats fàcilment; no pogueren, no saberen aturar els blocs directes dels moviments ofensius del rival; moltes ajudes o no arribaven o ho feien amb retard; el balanç, pràcticament inexistent...

L’atac també mostrà una feblesa alarmant. Al primer quart, per exemple, només anotaren una cistella en joc, 1/13 en tirs de camp i l’equip valorà –5. Durant el partit tingueren problemes a l’hora de posar la pilota en pista des de la línia de fons defensiva. Només sumaren 9 assistències. Arribaren a perdre 28 pilotes (record ara un entrenador que comentà un dia que l’equip que en perdia més de 10, no mereixia guanyar el partit). En tirs de dos assoliren un esquifit 37% i en triples, un 16%... La defensa del Monbus superà l’atac dels mallorquins, que no feren el que volgueren, feren el que pogueren i diumenge pogueren molt poc.

Com a resum significatiu, els dotze jugadors de l’Obradoiro valoraren 165; els dotze del Palmer, 8. La derrota contra els compostel·lans era previsible. Ara bé, el que ningú no podia esperar és que la imatge de l’equip fos tan esperpèntica. En aquests moments la situació del grup és preocupant més per l’expressió del joc que per les matemàtiques de la classificació. La setmana passada perderen de 36 punts. Diumenge, de 70. L’equip, ha tocat fons? Sembla que sí. Per ara, ni els fitxatges ni la mà de Lucas Victoriano han servit per redreçar la situació.

Afortunadament, resten jornades. Per sort, enguany no descendeixen tres equips, en baixen dos. Per sortir d’aquesta mala dinàmica cal guanyar. Segur que quan arribi la victòria, tot mudarà. Ara bé, per guanyar el partit que capgiri l’estat d’ànim de la plantilla i dels aficionats són necessaris canvis. El nou responsable de la banqueta – no més experiments, per favor – haurà de restituir l’autoestima que han perdut els jugadors – pitjor no ho poden fer –, haurà de construir de veritat i en poc temps un equip i, per ventura, haurà de veure reforçada la plantilla amb algun jugador important.

Suscríbete para seguir leyendo