El Fibwi molt a prop, el Palmer massa lluny, per J.M. Arbucias

El Fibwi i Palmer disputaren aquest dimecres els seus respectius partits corresponents a la dotzena jornada i la classificació del moment preveia uns enfrontaments molt igualats. Per una banda, els homes de negre jugaven a Son Moix contra el Palència, un dels ferms candidats a l’ascens. Mentre els mallorquins abans del matx presentaven un balanç de 6-4, el dels castellans era de 7-4 (enguany a la lliga hi participen 17 equips). Qui ho hagués dit a principi de temporada? Qui podia imaginar que Fibwi i Palència estarien al mateix replà de l’edifici classificatori? Per altre costat, a Burgos, els locals, que acumulaven 3 victòries i 8 derrotes, rebien els turquesa del Palmer amb un dossier semblant, 2 i 8. El paral·lelisme classificatori pronosticava dos encontres ajustats en el joc i en l’electrònic... I així no va ser.

El Fibwi fou fidel a l’ideari que enguany Pablo Cano ha sabut inocular als seus jugadors: ritme, intensitat, brega... Palència, carregat de qualitat, igualà i a moments superà la proposta dels locals. I el partit esdevingué, un dia més, atractiu per a l’espectador. El que preveia la classificació es materialitzà al parquet. Les diferències no superaren mai els deu punts i, a mesura que avançava l’enfrontament, es veia venir que tot es decidiria en les darreres possessions.

La tensió també feu acte de presència, en part, per la posada en escena dels dos exèrcits, i en part per una actuació arbitral desconcertant, amb decisions sorprenents, que afegí llenya al foc i que perjudicà en el tram final els interessos dels fibwis. Després d’una primera part ajustada, tot feia pensar que el final del partit seria una moneda a l’aire i que cauria de cara. Però les sensacions començaren a canviar als dos darrers quarts, perquè els castellans posaren una marxa més.

Quan el tècnic dels illencs fou expulsat per doble falta tècnica quan mancaven 8 minuts i amb el marcador 70-77, tot semblava dat i beneït, però els seus milicians tragueren encara més el seu orgull i el seu gen més competitiu i empataren a 84 quan restaven menys de 3 minuts. L’èpica sobrevolava Son Moix... Però la moneda al final sortí creu – la inferioritat en el rebot fou una de les poques taques negres que penalitzà l’equip – i els de S’Arenal tastaren per primera vegada a casa el sabor amarg de la derrota. Competiren i acariciaren la victòria amb els dits, que no la pogueren fer seva. La tingueren molt a prop.

A Burgos la disputa igualada que pronosticava el rànquing classificatori no arribà a materialitzar-se. Tizona fou molt superior als mallorquins, que es quedaren molt lluny del que s’esperava d’ells, des del primer segon. Mai no comandaren en el marcador i perderen de 36. La victòria de diumenge passat i les declaracions de Lucas Victoriano parlant de la millora del seu equip dels darrers dies no feia pensar que els seus jugadors perdrien sense competir, el pitjor de tot.

Els números del Palmer fins aleshores eren els d’un equip que suspèn els exàmens de cada setmana i les estadístiques de dimecres afebliren encara més la seva debilitada mitjana: en totes les facetes del joc, excepte en la del rebot, les xifres estadístiques del grup foren pitjors... Ara toca reaccionar. La dinàmica del grup i l’actuació de dimecres no conviden a l’optimisme, però ja se sap, mentre hi ha vida, hi ha esperança.

Suscríbete para seguir leyendo