La cara per al Fibwi, la creu per al Palmer, per J.M. Arbucias

El Fibwi Mallorca guanyà un partit important – enguany tots ho són – contra un Tizona, que tocà amb les mans el triomf gràcies a les seves ratxes de triples i de rebot ofensiu. Fou un matx elèctric, intens i, fins i tot, tens. Igualtat i equilibri foren les constants (en 23 moments hi hagué empat) i les diferències sempre foren minses. El típic encontre, que enganxa al públic, perquè esdevé atractiu i que suma simpatitzants a la causa després d’un final com el viscut diumenge horabaixa a Son Moix...

El Fibwi guanyà perquè el pes ofensiu se’l repartiren entre tres jugadors rellevants, i no és la primera vegada. El trident Bracey, Vázquez, Bombino sumaren el 75% dels punts de l’equip. I l’escorta porto-riqueny, quan els seus perdien de 2 punts i restaven 25 segons, clavà un triple, amb una gran dosi d’aventura, d’atreviment i d’insolència a la lògica del bàsquet, que fou determinant. Com també ho fou la posterior possessió defensiva col·lectiva, amb una molt bona utilització de les mans, que no permeté als castellans anotar, de la que Pablo Cano segurament se sentí orgullós, sabent la importància que dona a la defensa i que possibilità el favorable 87-86 final. I per completar la tarda somniada, tingué lloc el debut – una mica morbós – d’Alessandro Scariolo, fins fa uns dies jugador del Palmer, que donà descans a Lucas Capablo, que aportà i que demostrà que serà útil i vàlid als de S’Arenal.

El Palmer Basket sumà una derrota més, previsible sobre el paper, contra un Estudiantes que no demostrà ser allò que s’espera d’ell. Suposable, perquè els turquesa estan encara cercant les seves noves senyes d’identitat, les que vol inculcar Lucas Victoriano i perquè les quatre baixes que presentaren minvaren el seu potencial. L’expectació estava centrada precisament en això, en saber quina cara mostraria aquest nou Palmer, que difereix molt del que començà la competició i en l’aportació de les dues darreres incorporacions, Joshua Roberts i Archange Bolavie.

No atresoraren uns números espectaculars, però sí que quedà demostrat que, mentre Roberts deixà un vel d’incertesa – els debuts no són fàcils –, Bolavie serà important dins la pintura. La connexió Atencia-Bolavie pot donar rendiment. La diferència de 4 punts del desenllaç final no correspon al desenvolupament de l’enfrontament. Els madrilenys van controlar l’encontre sempre.

Als immobiliaris els mancà regularitat en la producció d’energia, d’intensitat, precisament la que sí que va transmetre Nuno Sá. I el mal balanç defensiu fruit de males decisions ofensives i les pèrdues de pilota els penalitzà en excés. Hansel Atencia demostrà una vegada més que dins l’actual grup és un jugador important, veu cistella amb facilitat i li agrada assumir responsabilitats; és ell qui marca el ritme de l’equip, però les seves pèrdues i els seus llançaments precipitats fan que l’actual Palmer sigui massa imprevisible, el pecat que volia evitar sense reserves Marco Justo.

Després del partit Lucas Victoriano reclamava poder comptar amb tota la plantilla. Sens dubte, sortir del pou i poder veure nítidament la imatge del nou trencaclosques passa per la recuperació d’algunes de les peces actualment lesionades.

Suscríbete para seguir leyendo