Anàlisi | Jornada de derrotes

La novena jornada no serà ben recordada ni pel Fibwi ni pel Palmer. Els dos representants mallorquins no pogueren guanyar i sumaren una derrota més als seus catàlegs d’actuació. Totes les derrotes tenen el mateix valor matemàtic, però no totes tenen el mateix color. Unes són grises i d’altres, negres.

Pablo Cano mostrà, malgrat haver perdut, la seva satisfacció amb els seus contra el Monbus Obradoiro, un dels aspirants a l’ascens. Els tres primers quarts foren competits. Diferències que no superaren els 9 punts a favor dels gallecs i els mallorquins arribaren a guanyar de 2. Però al darrer episodi, les forces començaren a fallar. L’absència d’alguns jugadors en forma de rotació i l’exigent intensitat del treball fet en els trenta primers minuts passaren factura, la lògica pressupostària i física s’imposà i no permeteren la sorpresa. El Fibwi competí, però perdé, malgrat l’aportació de Brian Vázquez, el màxim anotador del matx amb 20 punts; de Jon Ander Aramburu, el que més rebots capturà (8) i de Lucas Capablo, el màxim assistent – 13 – i el que més valorà, 25.

Lucas Victoriano després de la setena desfeta a terres africanes, volgué transmetre optimisme i confiança. Reconegué que amb tants partits, no han pogut entrenar prou i que l’única medicina que hi ha per sortir de la situació delicada del grup és la feina, i que de feina, avisava, en faran... Semblava que era l’escenari ideal per aconseguir el segon triomf del curs, perquè el rival, el Melilla, també només havia guanyat un encontre i els nervis havien començat a fer acte de presència. El Palmer mantingué l’equilibri a l’electrònic també tres períodes, però al darrer, arribaren a perdre de 17, les precipitacions immobiliàries, un excés d’individualisme i l’encert puntual local determinaren el resultat final i acabaren amb la il·lusió i les esperances d’una alegria necessària.

Les absències de Joan Feliu –la seva energia–, dels centímetres de Golden Dike a la pintura i la no participació de Travion Hollowell –no la de l’actual Hollowell i sí la del que hauria de significar un jugador com ell– dificultaren el repte de la victòria. A més a més, el fet que l’únic interior, Danny Agbelese, cometés ràpidament faltes, algunes d’elles innecessàries i evitables, obligà a uns ajustaments contra natura: Àngel Comendador hagué de jugar de 5 a moments. Tot això es traduí en unes estadístiques d’equip cuer. Sens dubte, l’entrenador agrairà l’aturada de la competició d’aquesta setmana i poder així tenir més entrenaments i més feina acumulada a la motxilla.

Suscríbete para seguir leyendo