Anàlisi: La preocupació del Palmer i la satisfacció del Fibwi

Els dos equips mallorquins de Primera FEB viuen situacions antagòniques. Mentre que per als immobiliaris aquest inici de temporada és sinònim de preocupació, perquè els resultats esportius no són bons, perquè les sensacions que ha transmès l’equip deixen mal gust de boca, perquè ja s’ha hagut de dur a terme un canvi d’entrenador, perquè la confecció de la plantilla feta durant l’estiu s’ha hagut de refer, el fibwis neden en unes aigües tranquil·les, ja han sumat quatre victòries i han competit en tots els encontres, regalant als seus seguidors moments de bon bàsquet.

Dissabte l’actuació de l’equip a Alacant fou un capítol més de la crisi que embolcalla el Palmer Basket, perquè els homes de Rubén Perelló demostraren al parquet que la taula classificatòria no enganya. És cert que Lucas Victoriano havia aterrat només feia uns dies, que ha tingut poques sessions per millorar les prestacions d’un equip que continua al pou de la classificació i per inculcar la seva nova filosofia de joc – sembla evident que els famosos cent dies de cortesia és un marge massa llarg –, que les lesions de Feliu i Dike pesaren molt, massa, que les noves incorporacions també necessiten temps – Duda Sanadze demostrà que té una bona mà –, que... Però també ho és, que encaixar 109 punts és sinònim de derrota. El nou tècnic turquesa convertí el matx en un enfilall de canvis de jugadors i d’estructures, perquè no trobà un cinc que funcionés. Els números estadístics individuals foren decebedors i conseqüentment els grupals foren els d’un equip cuer o pitjors: valoració, faltes fetes, pèrdues de pilota, rebots... Victoriano és l’encarregat de suturar la ferida i d’aconseguir un equip competitiu. Les peces acabades d’arribar han d’aportar i les antigues han de fer una passa endavant i millorar molt, molt, la versió exhibida fins ara. La derrota a Alacant, un equip amb majúscules, deixà clar que hi ha motius per a la preocupació.

A Son Moix diumenge es veié un bon i emocionant partit de bàsquet entre dos equips que encarnen el que és aquesta Primera FEB: defensa, intensitat, ritme, físic... Per cert, la defensa de la pilota dels homes de negre és de les millors de la lliga. Fou un intercanvi continu de cops. Ourense arribà a guanyar de 6 i Fibwi Palma de 7, mínims avantatges. En 21 ocasions l’electrònic canvià de guanyador temporal. Semblava – i no s’ha de llevar mèrit a la bona gestió de les darreres possessions – que, qui circumstancialment comandés el marcador en el minut 40, seria el guanyador. A la categoria costa de veure enfrontaments de nivell entre homes d’interior, perquè escassegen, encara que el final d’encontre de Pedro Bombino fou per emmarcar; però sí que és habitual admirar disputes entre jugadors exteriors, aquells que aporten la màgia. I Lucas Capalbo, acompanyat del canell de Brian Vázquez, encisà Son Moix. Els de S’Arenal acumulen més victòries que derrotes. Estan instal·lats en la zona plàcida de la classificació. El Fibwi respira satisfacció.

Suscríbete para seguir leyendo