Anàlisi: La malaltia del Palmer Basket (2a part)

La setmana passada fou intensa a can Palmer. Per al malalt els esdeveniments es precipitaren ràpidament i aparegué un episodi inesperat. Fa setmanes que traspuntaren els primers indicis. Els resultats no eren bons, la imatge de l’equip preocupava i alguns jugadors fitxats no estaven aportant –i encara no donen– el que s’esperava d’ells. Començà el ball. Baixes i altes (Lucas N’Guessan, Hansel Atencia, Matt Frierson, Danny Agbelese). Rotundament, no s’havia encertat en la confecció de la plantilla. I, quan tothom estava pendent de les noves i possibles incorporacions, que havien de millorar la qualitat del grup i equilibrar el seu joc, la notícia de la dimissió de l’entrenador convulsà la dèbil salut del pacient.

Un problema més i un greu problema. L’informe mèdic de l’afectat ha deixat entreveure algunes ombres de la tempesta no explicades. Conta Vicenç Palmer que intentà que Marco Justo rectifiqués, però no ho va aconseguir. El tècnic canari havia pres la decisió i era irrevocable. Es posava el punt final a un període brillant, el de l’ascens a Primera FEB, esquitxat per una defectuosa planificació i uns mals i impensats resultats produïts en aquest inici de temporada. Els responsables de l’entitat reaccionaren amb promptitud. El substitut, Lucas Victoriano. Com a jugador deixà empremta a Madrid, Lleida, Girona, Saragossa. Com a tècnic, poca experiència a Espanya i bons resultats a l’Argentina. Ha estat l’elegit per redreçar l’escenari, per aplicar els antídots que l’equip necessita.

La victòria de diumenge –la primera de la fase regular– contra el Menorca segur que facilitarà la feina al nou tècnic. Amb Pablo Rosado, el segon de Marco Justo, el grup va mostrar caràcter i actitud i volgué demostrar que la febre d’aquest inici de curs era un símptoma d’una malaltia més lleu que greu. Amb Victoriano com a entrenador, es produiran més baixes? Hi haurà noves incorporacions per potenciar l’equip? La victòria contra l’Hestia, canviarà el dictamen mèdic? El triomf turquesa contra un Menorca que decebé, confirmà que amb bona disposició i intrepidesa també és possible guanyar i emmascarar alguns dèficits físics i esportius.

Marco Justo ja és història. Ha deixat una empremta rellevant a la breu trajectòria professional immobiliària. Però, ja se sap, la història és per als nostàlgics i la nostàlgia té mala reputació. El club necessita tornar a il·lusionar. L’emocionant victòria de diumenge amb bona aportació dels dos darrers fitxatges –Atencia i Agbelese– sens dubte ajudarà. Ha estat l’epíleg del llegat de Marco Justo i el pròleg del cicle de Lucas Victoriano.

Suscríbete para seguir leyendo