Anàlisi: La malaltia del Palmer Basket

«Per començar, ens ha faltat un 5». Aquesta va ser la resposta de Marco Justo, l’entrenador del conjunt immobiliari, a la pregunta: «què li ha faltat a l’equip?», després de consumar la cinquena derrota consecutiva a la lliga regular. És evident que la plantilla del Palmer – basta mirar la foto – necessita urgentment un 5, li calen centímetres, un element necessari que aporti darrere i també davant, que sumi rebots i que ajudi a equilibrar el joc del grup. I resulta significatiu que el tècnic canari hagi afegit «per començar»...

A Zamora els turquesa no jugaren bé i perderen contra un equip simplement i categòricament superior, amb més recursos tàctics, materialitzats, per començar, per una plantilla més compensada. Els homes de Justo trepitjaren poc la pintura i les ganes de guanyar les deixaren en mans únicament del tir exterior, especialment del triple: sumaren més llançaments de 3 que de 2. L’amenaça ofensiva d’un equip és major quan existeix equilibri interior/exterior i dissabte el Palmer no el manifestà o no el pogué testimoniar. En cap moment mostrà que podia guanyar el compromís i sí que traspuà una debilitat mental, que ha estat una constant en aquest inici de competició. Els gegants del conjunt castellà Van Zegered i Paukste dominaren les zones i, curiosament, el màxim anotador dels illencs –i el que més tirs efectuà– fou Hansel Atencia, acabat d’aterrar, amb tan sols tres entrenaments a les seves cames.

Saulo Hernández, el tècnic local, comentà que en el bàsquet professional el que jutja els equips no és el treball que es fa cada dia, sinó el que s’aconsegueix treure el dia de partit... Comentar i criticar des de la barrera és fàcil, però arriscat. Precisament, per això, pel desconeixement del dia a dia. Ara bé, si només ens fixem en els resultats dels dissabtes i dels diumenges, les notes numèriques i objectives que fins ara ha tret l’equip no són bones i, per alguns, preocupants. Els interrogants i els dubtes comencen a fer acte de presència. El qüestionat sembla que no és l’entrenador; la temporada passada fou l’actor principal de l’ascens. Fan més referència a la confecció de la plantilla. Els més optimistes pensen que tot es redueix a un inici de lliga anòmal i que d’aquesta dinàmica adversa de resultats se’n sortirà amb més feina, que tan sols cal guanyar un partit i tot haurà estat una mala anècdota... Els més pessimistes van més enllà i opinen que alguns fitxatges no han estat encertats –«per començar ens ha faltat un 5»– i que la solució demana reestructurar les peces del puzle dels jugadors; de fet, ja hi ha hagut una baixa i una alta. Gran part de l’èxit dels equips del nivell del Palmer es materialitza durant l’estiu, abans de trepitjar el parquet...

Les setmanes entrants semblen decisives. El club segurament ja ha diagnosticat què li passa al malalt, si és un simple refredat o si és una pneumònia que necessita antibiòtics. Perquè el Palmer està malalt, símptomes n’hi ha, però s’ha d’esbrinar si és greu o lleu. Una vegada detectat l’origen dels mals o del mal, toca treballar –que fàcil resulta dir-ho!– per aplicar les solucions adients.

Suscríbete para seguir leyendo