L'opinió de Ricard Pla: Futbol a l’antiga i sense VAR

Més enllà de la via de cintura i de les autopistes, també hi ha futbol. D’aquell que es juga purament per il·lusió, fer esport i —perquè no dir-ho— crear afició. És el futbol que, encara que, evidentment, té àrbitre principal i auxiliars, es disputa sense VAR. És el que passa cada cap de setmana a molts de camps dels pobles. No tot és Son Moix o l’Estadi Balear. La Part Forana també té el seu protagonisme, i podem veure partits de totes les categories, començant per baix de tot, amb els jugadors aficionats de tercera regional.

Són partits oficials, per als quals els àrbitres cobren uns 170 euros per la tripleta i que els clubs poden sufragar gràcies a les rifes que es fan entre els assistents per anar a sopar a un restaurant o per tenir un percentatge dels dècims de la loteria de Nadal. Amb aquests partits, els clubs poden fer front a les sancions que els arriben, perquè, per cada targeta groga, han d’abonar uns 3 euros. És el que podríem anomenar ‘futbol a l’antiga’: el d’aquells diumenges en què se sortejaven cuixots o qualque indiot.

Normalment, els clubs, dirigits per persones totalment dedicades, l’únic que volen és crear ambient al poble i afició al futbol. Molts d’aquests partits són disputats per jugadors que l’endemà han d’anar a fer feina, i tenen el seu punt d’atractiu, fins i tot de qualitat tècnica. La majoria de joves hi posen tota la intensitat (paraula molt gastada darrerament) i passió necessàries que requereix el partit. Més o menys —i sempre vist amb perspectiva i salvant les distàncies— amb la mateixa intensitat o passió que hi posen els seus ídols que juguen la Champions. No és casualitat que el jugador que duu el número 8 a l’esquena sigui un dels més destacats. És el que sol passar a molts dels partits que es disputen els caps de setmana.

Per exemple, el número 8 del Margaritense, Pere Femenias, de la Vila, va ser el millor del partit contra el Sineu, que els vileros guanyaren 3 a 0, amb un gol que hauria firmat més d’un professional de Primera. Resultats al marge, el més atractiu és veure el bon ambient a les graderies i al camp, on es mesclen jugadors, la majoria del poble, amb cognoms com Nabil, Yassin o Aisa, totalment integrats. Una vegada més, l’esport, i més concretament el futbol, és un nexe d’unió.

Suscríbete para seguir leyendo