L'opinió de J.M. Arbucias: Alguns apunts de la derrota del Fibwi Mallorca a Alacant

La derrota del Fibwi Mallorca a Alacant aquest cap de setmana suposà el retorn al balanç negatiu de l’equip, dues derrotes i una victòria. No fou un encontre especialment atractiu, així ho reconeixia el tècnic dels locals, el mallorquí Rubèn Perelló, però sí competit i deixà algunes petjades interessants.

El conjunt de S’Arenal, en aquest inici de lliga, s’ha abonat als finals ajustats. Dissabte perdé per 7 punts (81-74), però quan restava 1:45, el marcador reflectia un 72-69 i quan faltaven 7 segons, un 78-74. Aquests finals tan cenyits indiquen que el grup, per ara, està competint.

La defensa aquesta vegada no fou la millor arma dels mallorquins. Reberen 29 punts al darrer quart i Pablo Cano reconegué després del matx, que cometeren algunes errades greus. De fet, les clares badades en la defensa del pick and roll en les darreres possessions determinaren el resultat final. A l’altre plat de la balança: la pressió a tota pista els permeté recuperar algunes pilotes que acabaren en punts.

Els homes de negre al segon període – el moment més complicat de l’encontre – arribaren a perdre de 15. Només anotaren 1 triple dels deu que llançaren (un percentatge massa magre i totalment insuficient). De fet, el preparador uruguaià a la roda de premsa es queixà del desencert en el tir exterior en algunes fases, perquè aconseguiren tirs alliberats, que no entraren. L’encert és consubstancial al bàsquet professional.

I si parlem de percentatges, el de tirs de personals al darrer acte, quan solen decidir-se els partits, fou també ridícul, un 40% (4/10). De fet, el de tirs lliures dels quaranta minuts tan sols arribà al 56% (14/25); els locals convertiren 20/21 (95%)... El bàsquet és un joc de detalls.

Brian Vázquez es convertí en l’amenaça ofensiva més clara, l’única millor dit. Fou el màxim anotador amb 23 punts, però els seus companys el deixaren massa sol i aportaren poc en l’apartat encistellador.

És habitual que l’actuació dels mallorquins no sigui uniforme i monocroma, massa ambivalent. Als partits del Fibwi solen alternar moments de llum clara amb estones de boira espessa. El parcial del tercer acte, banyat de sol, (10-20) no bastà. Simplement, serví per igualar l’encontre a 52 i deixar la decisió final per al darrer episodi. Dues derrotes i una victòria ha estat el resultat de les tres sortides que el Fibwi ha dut a terme en aquesta arrencada competitiva. Diumenge que ve, per fi, Son Moix.

Suscríbete para seguir leyendo