L'opinió de J.M. Arbucias: Els "mini partits" de l’eliminatòria del Palmer Basket

Adrià Alonso, el tècnic català del Càceres, a la prèvia comentà que ell plantejava l’eliminatòria com un seguit de vuit «mini partits» de deu minuts i que amb aquesta idea l’encarava. Hem de reconèixer que la seva és una visió més encertada que original. D’aquesta manera intentava que els seus jugadors no miressin massa lluny i els volia transmetre que cada possessió és molt important.

Precisament aquest enfocament és el que fa que els homes de Marco Justo puguin afrontar el partit de tornada amb l’esperança pràcticament intacta. Perquè així sigui, els turquesa en els quatre «mini partits» que resten per jugar a Son Moix, no han de repetir alguns errors que cometeren i que expliquen la derrota.

Més d’un i més de dos pensaven que el favorit era el Palmer, perquè les estadístiques talment ho indicaven. El que passa és que les estadístiques, aquesta vegada, s’havien d’agafar amb pinces, perquè els rivals dels dos campions no van ser a la fase regular els mateixos. 

Pocs imaginaven un primer quart com el que succeí, un primer quart que condicionà la resta del matx. Els extremenys es van mostrar molt superiors: bona defensa i millor atac, amb uns percentatges d’encert inhabituals. El Càceres semblava el Palmer que hem vist a la fase regular. El rebot, una de les millors virtuts dels mallorquins, fou categòricament dels locals i fruit de tot això, el parcial de 28-14.

Uns primers deu minuts com aquests no es poden tornar a repetir. Com tampoc es pot tornar a repetir la gestió que realitzà l’equip de les darreres possessions, que culminaren amb un -9. Quan el grup havia tocat fons al tercer període (58-36), aparegueren Feliu, Traoré i Scariolo, que giraren la truita, els endossaren un parcial de 19-0 i ajustaren el marcador fins al 58-55. Transformaren l’equip i el feren reconeixible. Però aleshores aparegueren la tensió i els nervis d’una possible victòria, que perjudicà la presa de decisions dels illencs i la pressió mental els superà. 

Un partit estrany. Més ben dit, uns primers quatre «mini partits» sorprenents. Ara toca la remuntada. Les matemàtiques són categòriques. El Palmer ha de guanyar cada «mini partit» que resta de 2,5 punts. Possible? El 10 és el número màgic.

El Palmer, si és el Palmer, està capacitat per fer-ho. Això sí, ha de millorar algunes facetes del joc, sobretot aquelles que l’han portat a ser el campió del grup Est, defensa i rebot, ha de gestionar més bé l’aspecte mental de situacions concretes, no pot permetre que el Càceres es mostri com el campió de conferència i ha d’aprofitar els moments en què els extremenys mostren la mala cara exhibida a les dues darreres jornades de lliga regular, que perderen contra el cuer i de vint-i-quatre punts a casa contra l’Osca... 

Son Moix – una vegada més hem de recórrer als tòpics – dictarà sentència.