L'opinió de J.M. Arbucias: No digui defensa, digui Palmer Basket Mallorca

"L’atac guanya partits, la defensa campionats". Aquesta coneguda màxima fou atribuïda a un entrenador mític, Chuck Daly, que dirigí a l’NBA els Detroit Pistons, els Bad Boys, i que aconseguí l’Anell de Campió el 1989 i 1990... Al llibre d’estil de Marco Justo la paraula defensa apareix en negreta i, per ventura, és la característica que més i millor defineix el bàsquet que l’equip ha exhibit durant la temporada. 

Diumenge no podia ser una excepció. La defensa que exhibiren els immobiliaris fou a moments espectacular i es convertí en el principal argument de la victòria local. Aconseguiren deixar el rival en 57 punts, quan la seva mitjana fins aleshores era de 81. Al tercer quart tan sols en sumaren 8, de punts. No només rebaixaren el poder encistellador dels jugadors rivals més destacables – Gant, per exemple, arribà als 5 punts, quan la seva mitjana superava els 13 – gràcies al treball individual de Charles Easley i de la tasca col·lectiva del grup, sinó que també desactivaren el motor de l’esquadra visitant, Dani de la Rua, que sorprenentment fou defensat durant molts minuts per Àngel Comendador. La faceta del rebot també fou clau, 13 més que els pitiüsos. I si ens fixem en les recuperacions, el doble que les del Sant Antoni. 

La defensa és mig partit o una mica més de mig partit. Tota bona acció defensiva, perquè quedi constància a l’electrònic, necessita anar acompanyada posteriorment d’un bon episodi d’atac. Sempre resulta més fàcil atacar després d’una bona defensa. Ara bé, quan l’encert no fa acte de presència, quan la cistella sembla molt estreta, el millor i efectiu recurs és el rebot ofensiu. En aquest apartat els mallorquins demostraren una vegada més el seu potencial. En capturaren 15, 10 més que el seu oponent.

Al partit de diumenge destacar un sol jugador seria injust. N’hi hagué uns quants que es convertiren en protagonistes en moments puntuals del matx: Scariolo, Easley, Feliu, Diene, Comendador... Tots els jugadors encaixaren perfectament com les peces d’un puzle per recrear una imatge que, una vegada més, fou atractiva per a l’espectador i guarnida de bon bàsquet.

Diumenge el Palmer Basket posà punt final a una fase regular brillant. Ara només queda posar el punt final en forma d’ascens a la temporada. 

Suscríbete para seguir leyendo