Orsai: El femení enamora

Aquestes jugadores aconseguiran canviar d’una vegada per totes la idea que tradicionalment té l’aficionat «balearico».

En Frederic Melis sempre em recorda quan un dia, després d’un mal partit a Son Malferit, va trobar un amic seu a la sortida del camp i li va dir: uep, no ha anat bé, però ja millorarà. Aleshores aquell amic, amb la cara totalment desencaixada li entomà: aquí no venim a passar gust, venim a patir!

La dinàmica del primer equip masculí no fa res més que refermar la idea d’aquells que, any rere any, pensen que el patiment és l’estat natural blanc-i-blau.

Però ara tenim un equip que no s’ha assabentat encara què ser «balearico» és la flagel·lació contínua. Aquest grup no està en absolut contaminat per l’esperit de “Tristón”, aquella hiena de color terra que la generació boomer vèiem a la televisió, que es passava la vida queixant-se de tot i deixant anar frases pessimistes. L’equip femení ha despertat l’orgull blanc-i-blau per viure les victòries i les derrotes d’una altra manera.

En aquest ambient de gaudir el nostre equip com en una festa, ahir la Grada d’animació Xavi Delgado va convocar una torrada prèvia al partit per anar escalfant l’ambient contra el Madrid CFF. A poc a poc hem de recuperar una normalitat que, amb el temps, havíem malbaratat entre tots.

Finalment els dos resultats han estat calcats. El primer equip masculí ha empatat un partit que mai hauria d’haver deixat de guanyar contra l’Intercity. L’actitud dels jugadors cada vegada és millor i hem de suposar que les victòries arribaran ben aviat. El femení també s’ha deixat empatar en el darrer minut un partit que tenia totalment controlat. El masculí queda com estava, el femení...també. Per recuperar l’orgull d’una afició dormida ha de tornar a l’Estadi Balear l’aire fresc i positiu que, avui per avui, es respira a Son Malferit. 

Suscríbete para seguir leyendo