OPINIÓ

La derrota del Fibwi Palma s’ha de relativitzar, per J. M. Arbucias

El técnico Pau Tomàs durante un encuentro de este curso.

El técnico Pau Tomàs durante un encuentro de este curso. / IBSA

J. M. Arbucias

La derrota del dissabte a la pista del filial del València Basket s’ha de relativitzar. El conjunt de Pau Tomàs va fer un mal partit. Innegable. La imatge no va ser bona. Una vegada més la seva defensa va ser un dels punts més dèbils. Enguany l’equip lluita, treballa, però no defensa bé. Els punts encaixats són una evidència indiscutible. És un dels equips que més punts ha rebut fins ara. No sabem si el proper diumenge o el mes que ve la seva aportació defensiva millorarà. Ha demostrat que puntualment dificulta molt la feina ofensiva dels rivals, però ha deixat clar també que la seva argumentació en aquesta faceta tan important del joc presenta unes llacunes nocives. Dissabte tornà a passar. El parcial del segon quart no necessita molts comentaris: 33-12. Un des jugadors més determinants de la categoria, Asier Zengotitabengoa, que aporta punts, experiència i sentit comú al joc col·lectiu – és la brúixola de l’equip – només participà 6 minuts i acabà sense anotar. L’equip ho notà. Poques idees, males decisions ofensives i excessives pèrdues de pilota permeteren que el rival ho aprofités i anotés fàcilment en transició i, a més a més, els triples alliberats dels valencians que no entraren al primer període (1/9), van castigar al segon la mala defensa mallorquina (4/7). L’Horta Godella jugà com un autèntic filial, descarat, sense por a l’error i amb molta energia.

El Palma és un equip de play-off. Ho és des de principi de temporada. Resten cinc jornades, cinc partits que han de servir per, en primer lloc, pujar escalons a la classificació i tenir així uns teòrics millors encreuaments, sí, teòrics; i en segon lloc aproximar-se a un estat anímic ideal per afrontar les eliminatòries de l’ascens. 

La derrota del dissabte a la pista del filial del València Basket no serví per assolir aquest doble objectiu, però no suposà per als mallorquins, esperem, un accident greu. Els de Son Moix segur que disputaran l’ascens. Serà llavors – abril i maig – quan hauran de demostrar – segur que ho poden fer, si bé no s’estan mostrant com un equip prou regular i això genera algun dubte – que, quan a principi de temporada es va afirmar que l’ascens era la meta, veritablement el retorn a la LEB Or és una il·lusió construïda sobre uns fonaments esportius sòlids.

Suscríbete para seguir leyendo