Els jugadors poden convertir-se en protagonistes d’un partit o bé perquè sumen episodis positius durant els 40 minuts o bé perquè realitzen una acció puntual de gran transcendència en un moment important de l’encontre. Dissabte al Palma-Osca dues accions, una de caràcter i l’altra de qualitat, quan restava un minut amb el marcador 67-65, van ser determinants perquè l’equip mallorquí sumés una nova i important victòria, la tercera consecutiva. 

El partit va ser un combat on els dos equips van decidir que la defensa, la lluita, l’agressivitat, la intensitat i la velocitat havien de ser els personatges principals d’una narració, que no passarà a la història. I no serà recordat com a un gran partit de bàsquet, perquè les extraordinàries ganes dels contendents es van traduir en ansietat, precipitacions, imprecisions i en un córrer perquè sí, més propi d’equips de formació que d’equips d’elit. Una dada significativa: a l’equador del darrer període el parcial era de 3-1. Diuen els que en saben d’això que no hi ha filosofies bones o dolentes, que tot depèn de com s’apliquin, de com la teoria es converteix en pràctica. Al manual de l’estil de joc del Fibwi hi trobem defensa, braó, vivesa, disputa, temperament..., però tota aquesta declaració d’intencions queda tergiversada quan el partit esdevé un ‘correcalles’. Els mallorquins haurien d’introduir al seu abecé, sense renunciar al gen competitiu, una bona dosi de lectura de partit, per així, tenir més arguments sòlids que possibilitin la consecució de l’objectiu.

Tres jugadors i tres accions. Tres jugadors van aportar molt en el transcurs del partit. En David Font va anotar 15 punts – va demostrar que és un dels referents ofensius del grup – encara que el seu percentatge de triples dissabte no va ser bo (1/7). El visitant Marinus N’Guessan va dominar les pintures i acabà amb 17 punts. I el veterà jugador aragonès Jorge Lafuente, autor només de 4 punts, va demostrar la seva gran classe i vàlua i va ser el que més bàsquet va oferir a Son Moix. Poques vegades una estadística fa tanta justícia: jugador més ben valorat del matx. 

I les tres accions puntuals que van contribuir molt i determinar el triomf dels locals es van produir, una, quan restaven quatre minuts – l’electrònic reflectia el 60-60 – per finalitzar l’encontre: N’Guessan va abandonar el parquet perquè va cometre la cinquena falta; dues, quan quedava un minut i el marcador assenyalava el 67-65: Joan Feliu va capturar un rebot ofensiu importantíssim, una de les accions que defineixin a la perfecció el seu esperit de lluita i de sacrifici, i a l’acció posterior n’Asier Zengotitabengoa – el líder dels de Ciutat – va demostrar la seva qualitat i va convertir un bàsquet, quan la pilota més cremava, jugant-se un 1x1 de manera intel·ligent, que acabà essent clau.

Després de sis partits, una pregunta: què passa amb Qyemah Gibson? Quan va ser fitxat, el van presentar com a un gran anotador i com a un jugador que havia de ser un dels referents ofensius de la plantilla. Dissabte no va participar ni un segon. Fins ara ha jugat 9:31 minuts, ha anotat dos punts (1/5 en tirs de camp), ha capturat un rebot i la seva valoració és negativa: -1.