L’hegemonia del rebot del Fibwi Palma, per J.M.Arbucias

La victòria a Mollet del Vallès, una de les pistes complicades – segons diuen – de la Conferència Est, ha permès al Fibwi Palma abandonar les posicions de mediocritat de la taula classificatòria i instal·lar-se a la zona alta on fan vida els millors de la categoria. Segona consecutiva i primera com a visitant. El partit va ser un monòleg dels mallorquins. Van comandar pràcticament els quaranta minuts de joc. Van arribar a guanyar de 19 (45-64). Quan restaven sis minuts (74-78), els locals van somiar truites i van creure que podien capgirar el marcador, però no va ser més que el cant del cigne d’un equip inferior, que va mostrar com a únic i principal argument una bona actitud. El CB Mollet no va poder superar ni la qualitat ni el domini aclaparador de la pintura d’alguns jugadors de l’equip illenc. Els fibwis van simplement i clarament ser superiors. Possiblement l’hegemonia del rebot, que van demostrar els de Ciutat, va ser determinant. Un rebot defensiu no dona segones opcions al rival, l’obliga a seleccionar minuciosament els llançaments, a estar molt encertat i possibilita contraatacs i transicions ràpides. Un rebot ofensiu permet rectificar errades i sumar més possessions que el contrari i, ja se sap, qui de més possessions disposa, més possibilitats de guanyar té. Aquesta superioritat dins la pintura es va personificar en Milan Suskavcevic. Els seus centímetres i la seva envergadura van ser un mur infranquejable per als catalans. Si no s’hagués carregat de personals tan aviat, la diferència final a l’electrònic hagués estat major. Gràcies al balcànic el Fibwi va capturar 15 rebots totals i 12 ofensius més que els locals. En Milan en 26 minuts de joc en va agafar 16 (11 ofensius) i va ser el màxim responsable del desequilibri dels dos equips.