A finals dels anys 70 i principis dels 80 es va poder veure a Espanya una sèrie televisiva que, diuen, va tenir molt d’èxit: ‘Con ocho basta’. He de reconèixer que no la vaig seguir i, sincerament, desconec l’argument. Simplement record que el protagonista tenia vuit fills.
Fa setmanes que el títol d’aquesta sèrie, veient jugar el Palma, em va passar pel cap. No resulta difícil saber per què. L’equip mallorquí està jugant aquest tram final i decisiu de la temporada només amb vuit jugadors. Fa anys – molts – els equips afrontaven els partits amb una rotació molt més reduïda que avui en dia. Els més veterans recordaran encontres on només jugaven sis o set jugadors i n’hi havia que pràcticament no descansaven. Era normal. Però el bàsquet va canviar i l’exigència física i la intensitat van fer necessari la participació de més jugadors. Actualment la immensa majoria d’equips fan servir un nombre molt més elevat. L’Oviedo, per exemple, va fer jugar-ne onze. És el més habitual.
Diumenge va ser un dia important i ple de simbolisme. El Palmer, després de moltíssimes jornades, va sortir de la zona de descens. És cert que encara queden tres partits i, de la mateixa manera que ha sortit, hi pot tornar a entrar. L’objectiu és assolir aquesta fita al darrer partit de lliga. Ara bé, fa mesos, quants pensaven que això passaria a principis de maig? Per ventura, els únics que ho veien possible eren el tècnics i els jugadors.
Els que dubtaven, tenien motius. A les primeres quinze jornades, l’equip havia aconseguit només una victòria. Ara, a la trenta-unena, n’ha sumat deu. Té mèrit. Les noves incorporacions han estat decisives. Recordem que, dels vuit jugadors actuals, quatre – el 50% – van arribar una vegada començada la competició. Precisament, els que desconfiaven, tenien present que amb només vuit jugadors, plantar cara a les darreres i decisives jornades i amb la necessitat de guanyar, era una missió quasi impossible.
Fins diumenge, jugar amb vuit havia anat bé. Contra Oviedo també va anar bé, perquè es va guanyar, però els asturians, un equip molt físic, van estar a punt de demostrar que ‘con ocho no basta’. Van obligar als de Son Moix a fer més faltes de les habituals – Brown, Feliu i Pavelka en van fer cinc – i també els van obligar a un esforç físic superior, que va passar factura al darrer quart i que va fer que la victòria perillés.
Resten tres jornades. «Només» tres o «encara» tres. Sigui d’una manera o d’altra, ara més que mai, l’equip necessita que ‘con ocho basta’ no sia únicament el títol d’una sèrie televisiva, també ha de ser una afirmació aplicable al bàsquet, a un final de temporada vital.
