Una cosa que s’ha aconseguit durant aquests darrers anys és la consolidació econòmica de l’Atlètic Balears sense haver de passar les penúries del passat. Cosa què ens ha permès mantenir un projecte esportiu molt solvent. Però tal volta el més important de tot és que hem assolit el respecte dels rivals i hem pogut fer que ens vegin com un equip ‘gran’ dins la categoria. Tant és així que al partit de la primera volta a Valdedevas en Xavi Mota, president de la Penya Ferreret de Logronyo, va escoltar una de les frases més surrealistes i gracioses del món del futbol. Durant l’encontre l’àrbitre va xiular una falta claríssima a favor nostre (en Xavi em va comentar que de les poques coses que havia xiulat encertadament en el nostre favor perquè, en general, les decisions dubtoses sempre eren a favor del Castella). En aquell moment un aficionat madridista encès per la decisió arbitral, va cridar des de la grada: «Que fácil es pitarle a favor al equipo grande... sinvergüenza».
És possible que sigui una reacció d’un aficionat acostumat a tenir el favor de les decisions arbitrals. Però en Xavi, després de no poder contenir les rialles i de quasi ocasionar un incident físic a la grada, va pensar que o s’havia equivocat de camp o tenia totalment distorsionada la realitat. I alguna cosa ha d’haver canviat perquè els seguidors blancs ens considerin un equip ‘gran’. Ahir vàrem poder veure les dues cares d’aquesta moneda amb l’empat a un contra el filial blanc. Per una banda, es va veure un plantejament molt poruc, d’en Rauú, sobretot a la primera part.
El Castella va sortir amb molt respecte a l’Atlètic Balears i sense arriscar gens ni mica. A l’altra cara es va veure una actuació arbitral que demostra que és molt fàcil xiular al conjunt blanc. En Raúl va fer veure que ens considera un ‘gran’ de la categoria, l’àrbitre va evidenciar qui és realment l’equip ‘gran’.
