Una victòria més per al Palmer Palma, merescuda. Va ser superior. El rival, l’Osca, va demostrar per què és el cuer de la competició, per què, després de vint-i-cinc partits, només n’ha guanyat tres. El diumenge va oferir una mala imatge. Va transmetre la complicada situació institucional que viu el club, que ha provocat que jugadors importants abandonin la seva disciplina i els recanvis no ofereixin la qualitat que una lliga com la LEB Or exigeix. Un club preocupat fonamentalment per la seva subsistència.
Els mallorquins no van fer en general un gran partit. Com quasi sempre, irregulars. Van sumar seixanta punts al primer i quart període i només nou al tercer. Els protagonistes i principals responsables de l’anotació mallorquina són en Van Beck i en Brown. A cada partit sembla que rivalitzin per ser el màxim anotador. Els seus llançaments de llarga distància són un autèntic perill per als contraris. Diumenge, per exemple, van convertir vint-i-dos punts cadascun. Dels vuitanta-sis punts de l’equip, quaranta-quatre van ser seus. En Wesley, 3/7 en triples (43%); n’Elijah, 4/6 (67%). Una molt bona estadística. Al primer i darrer quart, els illencs van anotar deu triples, trenta dels seixanta punts; al tercer, cap (tan sols nou punts clavats). Períodes refinats i amb molt d’encert s’entremesclen amb minuts grollers, que dificulten predir i pronosticar el futur. Recordem que quatre dies abans la imatge dels illencs a Azpeitia no va ser gens bona.
L’actual LEB Or és singular, la raresa esdevé normalitat, les teòriques sorpreses ja no causen estranyesa. La paraula “lògica” ha desaparegut del diccionari de la competició. I això és bo per al Palmer Palma, que està demostrant que pot perdre contra qualsevol adversari, però també que està capacitat per guanyar a tothom.
Desconec a hores d’ara quantes victòries caldran per salvar la categoria. L’entrenador de l’Osca, en Carlos Lanau, a la prèvia va comentar que en serien necessàries dotze, de victòries. El Palma n’ha obtingut sis i, si el tècnic té raó, als mallorquins encara els manquen sis més. Els resten deu jornades: quatre com a locals i sis com a visitants. Darrerament els immobiliaris han convertit la pista de Son Moix en una assegurança de vida. Han guanyat els darrers quatre partits a casa. Si aquesta dinàmica continua i guanyen els quatre encontres que jugaran al Palau, sumaran deu victòries. Insuficient. Obtenir triomfs a pavellons rivals és imprescindible...
Sembla mentida. Mai no aprendré. No havia dit que fer profecies era absurd i il·lògic? No havia constatat que la sorpresa ha deixat de ser-ho i que forma part de la normalitat? No havia advertit que el Palmer és capaç del millor i del pitjor, d’aconseguir en un quart d’un mateix matx nou punts o trenta, de guanyar o perdre contra qualsevol adversari? Tot és possible. És incoherent. Són les ganes i el desig. Les ganes i el desig de veure que el nom de “Palmer Alma Mediterránea Palma” torna a aparèixer al calendari de la LEB Or 2022-23.
