Sempre m’han agradat les entrevistes. Sobretot, escoltar-les o llegir-les. És una manera senzilla d’aprendre i conèixer quan la persona entrevistada té les idees clares i les expressa de forma entenedora, precisa i autèntica. En Sergio García, el tècnic del Corunya, a la roda de premsa posterior al partit, quan va ser interpel·lat per les claus de l’encontre, va parlar de possessions i va reconèixer que el Palmer havia fet vint-i-vuit tirs més que el seu equip, vint-i-vuit. Una barbaritat! És obvi que l’equip que disposa de més llançaments, té més possibilitats de fer més punts i, conseqüentment, de guanyar. És pura estadística. Per això va posar l’accent en la faceta del rebot ofensiu: els gallecs en van capturar quatre; els locals, divuit – dos dels millors i màxims rebotadors de la lliga, en Ward i en Diagne, juguen amb els corunyesos –. En Tomas Pavelka, que està progressant molt, en va capturar onze, set d’ells ofensius (en aquests moments al rànquing dels millors rebotadors de la competició ocupa el lloc cent quaranta-tres). També l’entrenador de l’equip herculi va destacar el talent anotador d’en Wesley Van Beck – el màxim anotador de la lliga – i de n’Elijah Brown i va reconèixer que els equips que juguen contra el Palma han d’estar molt pendents d’ells dos, són una amenaça constant, perquè tenen la capacitat de fabricar-se les seves pròpies cistelles i de convertir bàsquets de molta dificultat. I el tècnic basc va rematar la seva anàlisi dient que la derrota havia trencat la bona ratxa de resultats que portaven, que la competició va de tandes. Esperem que la victòria obtinguda pels de Son Moix sigui la primera d’un cicle que eviti el descens.
Paral·lelament voldria remarcar els trenta-cinc punts dels immobiliaris al tercer quart. Trenta-cinc. Brutal! Van fer en deu minuts els mateixos punts que havien sumat als primers vint. Vuit triples! Al primer període n’havien fet un; al segon, dos. Un encert espectacular, anormal. Els dos jugadors nord-americans van demostrar ser uns especialistes i en Robert Cosialls – quin bon partit que va fer! – va acabar la seva participació amb vint-i-un punts (a Girona havia disputat onze matxs i havia sumat vint-i-sis punts en total).
I per acabar i ser justos cal esmentar el duel particular que van protagonitzar els dos bases dels dos equips, en Pol Figueras i n’Àlex Hernández. Un clínic de direcció d’equip. El murcià amb molta experiència a la seva esquena va anotar divuit punts – dos de dos en triples, quatre de quatre en tirs de personal – va repartir dotze assistències i sumà vint-i-vuit de valoració. En Pol, el cervell de l’equip, quinze punts (dos de dos en tirs lliures), vuit rebots, onze assistències, quatre pilotes robades i trenta-dos de valoració, el jugador més ben valorat del partit.
En definitiva, cinc noms propis amb majúscules que van ser determinants per assolir la tercera victòria de la temporada i que van demostrar que, si repeteixen actuació, mantenir la categoria segueix sent difícil, però una mica més possible.
