Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna baloncesto

El de diumenge va ser un bon partit

Olle Lundqvist, el domingo en su último partido con el Palmer Palma. BSA

El de diumenge va ser un bon partit de bàsquet, un d’aquests partits que fa que el bàsquet sigui especial. El Palma i el Càceres van oferir espectacle i emoció. Els espectadors van veure esforç, desig, apassionament... Van assaborir talent, habilitat, aptitud... Van gaudir de subtils robatoris de pilota, d’esmaixades espectaculars, d’assistències increïbles, de triples transcendentals, de rebots cabdals, de lectures del bloc directe magistrals... Es van sorprendre amb remuntades imprevisibles, amb ratxes de col·lapse ofensiu, d’intercanvi de cistelles fàcils... Va ser un partit atractiu, especialment per a un aficionat neutral. 

És cert que els jugadors del Palmer a moments es van precipitar i no sempre van prendre les millors decisions. No van fer un partit rodó. Si haguessin actuat de manera perfecta, haurien guanyat. Però hem de recordar que les absències de jugadors importants van fer que molts d’ells haguessin d’estar en pista molts minuts. Mentre que cap jugador visitant va arribar als 30 minuts, en Van Beck, en Figueras i en Lundqvist els van superar, els 30, i el capità en va jugar 44!. Un jugador cansat rendeix per sota les seves possibilitats i li costa trobar les millors solucions als problemes constants que un partit de bàsquet planteja. 

Pocs, poquíssims creien que diumenge el Palmer Palma podia guanyar. Tantes baixes havien de passar factura. La lògica deia que el Càceres era el favorit. I un cop més la lògica va tenir raó, encara que a moments semblava que aquesta vegada s’equivocaria.

En principi el de diumenge havia de ser el darrer partit d’un tram de temporada complicat per al conjunt mallorquí, on no tenir tots els jugadors disponibles ha estat el nostre pa de cada dia. Els tècnics han repetit que, quan disposin de tota la plantilla, els bons resultats arribaran. Tot feia pensar que el de Corunya, diumenge que ve, seria el primer on n’Àlex i en Pau tindrien a la seva disposició tots els jugadors. Amb tota la plantilla l’equip ha de ser més competitiu i més efectiu i resolutiu. Les victòries tan desitjades i tan urgents, ens diuen, arribaran. L’equip n’està convençut. 

Olle Lundqvist, que més d'una vegada va ser considerat un model d'implicació, de compromís i de treball, ha decidit per sorpresa abandonar l'equip. Un cop inesperat i dur

decoration

Aquesta – comptar amb tots els jugadors – és per ventura la darrera bala que li queda a l’equip per salvar la categoria. Idò bé, ara resulta que això no serà possible, perquè una de les peces més destacades i importants, n’Olle Lundqvist, que més d’una vegada va ser considerat un model d’implicació, de compromís i de treball, ha decidit per sorpresa abandonar l’equip i fitxar per l’Oviedo. Un cop inesperat i dur. Una fugida que lògicament no ha agradat gens i que el temps acabarà per indicar la profunditat de les seves conseqüències.

A ca magre, tot són puces.

Compartir el artículo

stats