El Palmer Palma ha canviat l’estratègia. Ha renunciat al projecte. O per ventura simplement l’ha aparcat. Els moviments de les darreres setmanes i els que encara poden produir-se així ho confirmen. Què diferent és l’actual Palmer Palma del que va començar la temporada! Recordem que jugadors com Víctor Moreno, Máximo Fjellerup, Fausto Ruesga o Bautista Lugarini han deixat la disciplina del club per diferents motius i que Milan Suskavcevic va sofrir una lesió greu abans de començar la lliga regular i encara no ha debutat oficialment. La temporada passada el club va apostar per un projecte poc habitual al bàsquet professional, amb jugadors joves, talentosos i amb moltes ganes de progressar; amb un entrenador experimentat, en Pepe Laso, que s’havia d’encarregar de la millora individual d’aquests jugadors i que havia de guiar el tàndem inexpert, però carregat d’il·lusió, Tomàs/Pérez, responsables de dirigir des de la banqueta. L’experiment va sortir bé, l’experiència va ser positiva. L’equip va disputar les eliminatòries d’ascens i va oferir minuts de bàsquet de gran nivell. Va ser l’equip revelació. Lògicament enguany el club va donar continuïtat al projecte, va repetir el cos tècnic i el disseny de la plantilla va seguir els mateixos arguments: jugadors joves, amb ganes de millorar i amb talent. Tots els jugadors que el club va fitxar a l’estiu, així ens ho van dir, reunien aquestes condicions...
Aquesta temporada els bons resultats per ara no han arribat i la possibilitat real de perdre la categoria ha fet que els rectors del club deixin a un costat el lloat plantejament. Baixes i altes contínues. L’equip s’ha reforçat curiosament – excepte en Tomas Pavelka que té 21 anys – amb jugadors més veterans i més experimentats. Tots els jugadors que han arribat una vegada començada la temporada tenen més edat que els que han marxat. En Yannis Mendy, que va arribar per substituir en Suskavcevic i que també va partir quan va finalitzar el contracte temporal, en té 25 anys; en Wesley Van Beck, que s’ha convertit en el màxim anotador de la lliga, té la mateixa edat; n’Elijah Brown, 26 i l’any passat a Oviedo va destacar com a un dels jugadors més productius de la temporada i en Pavel Marinov, internacional amb Bulgària i capità de la selecció, el mes de juny en farà 34. Quins canvis de cromos!
Amb els que opinen que el projecte ha fracassat, no hi estic d’acord. Els projectes i les filosofies solen ser discursos teòrics i els jugadors són els que permeten que la teoria esdevingui pràctica. És veritat que les victòries aquesta temporada no han arribat, però l’any passat sí es van produir, sobretot quan es van incorporar algunes peces amb més veterania. La filosofia és la mateixa, però els resultats, no. Què ha fallat? Per una banda, a l’esport no sempre dos més dos fan quatre. Si fos així, les sorpreses no existirien. I per altra, molt lligada a la primera, el component humà és fonamental. Per què un determinat sistema tàctic amb uns jugadors sempre surt bé i amb altres no? El sistema és el mateix, a la pissarra sempre acaba en bàsquet... Depèn molt de la qualitat dels jugadors, que són els que donen credibilitat a un sistema, a un projecte o a una filosofia. Amb bons jugadors és més fàcil dur a terme algunes tàctiques i amb altres més limitats és impossible. La qualitat del jugador és determinant i la qualitat no té res a veure amb el DNI. Hi ha joves que realment tresoregen una rellevància indiscutible i també n’hi ha de veterans amb una categoria extraordinària. Les bases del projecte eren la joventut, el talent i les ganes. A l’estiu es van fitxar jugadors joves amb molta fam, però no tots tenien el talent necessari per donar consistència i validesa al projecte a una categoria tan exigent com la LEB Or. Talent. Aquesta és una de les paraules que més es fan servir a l’esport. Ara bé, si volguéssim definir-la, possiblement no ens posaríem d’acord. Què és el talent? Què significa que un jugador té talent? El talent, és innat o après?
Els responsables del club han optat per canviar el discurs. Ara es parla d’experiència i el factor jovenesa ha passat a ocupar un lloc secundari. El que ara és prioritari és mantenir la categoria i, si per assolir aquest objectiu, s’ha de renunciar a l’estendard del projecte, benvingut sia. El mateix president ha reconegut que no es va encertar quan es va dissenyar la plantilla. Lògicament la possibilitat d’errar amb jugadors joves i sense experiència és més alta que si es decanta des del principi per jugadors que han demostrat tenir nivell LEB. La intenció no és fer un simple canvi de cromos: donar la baixa a un i fitxar-ne un altre de similars característiques. Les noves incorporacions han de solucionar – sembla que ho poden fer – les mancances d’un grup jove, amb ganes, però amb una qualitat o talent millorables per superar un moment delicat i crític. No disposen de temps per créixer, han d’aportar des del primer segon. L’equip mallorquí viu una autèntica revolució. S’ha allunyat temporalment o definitivament – això ho confirmarà el temps – del projecte inicial amb la clara voluntat de salvar la categoria.
El ‘nou’ Palmer Palma comença una nova cursa, amb poc marge d’error, perquè a la graella de sortida ocupa la darrera posició.
