Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Baloncesto / Opinió

Palmer Palma: Petjades d’una nova derrota

Fjellerup defiende a Jawara durante el partido del viernes en Girona.

A Girona el Palmer Palma va repetir el guió que aquesta temporada està marcant el seu pas per una lliga que en aquests moments esdevé massa competitiva i exigent. Una nova derrota front un equip amb un nom propi, Marc Gasol. Una nova derrota contra un equip que va fer la impressió que va tenir el partit controlat sempre i que, quan el Palmer el va amenaçar, va fer un cop damunt la taula i va abastar una victòria clara. 

El guió recorda el títol del llibre de Michael Ende, ‘La història interminable’: l’equip entrena bé, molt bé i dona guerra als partits, però l’electrònic mostra a la seva conclusió cada setmana la cruel realitat d’una nova derrota. Divendres, en el minut 34, el marcador assenyalava un esperançador 73-69, però els partits en duren 40 i els jugadors més determinants dels immobiliaris van arribar sense benzina (37, 35 i 33 minuts; Van Beck, Figueras i Fjellerup, respectivament). 

El nou fitxatge dels mallorquins, el jove Tomas Pavelka, va formar part del cinc inicial. S’acabava d’incorporar, havia compartit pocs entrenaments amb els seus nous companys, però l’ocasió demanava el seu concurs. En Marc Gasol reclamava un defensor de molts centímetres i el jugador eslovac no va desentonar. Sembla que ha arribat a l’equip ideal per créixer i poder demostrar – encara no ho ha fet – que pot ser un jugador important. Va sumar quasi 19 minuts contra un equip amb un joc interior fora del comú. Va jugar el doble de minuts que la seva mitjana a Palència.

De bell nou l’escorta americà, en Wesley Van Beck, va ser el millor, amb molta diferència. No és la primera vegada. Fa quinze dies a Palència va anotar 30 punts i va obtenir una valoració de 35. Divendres a Girona, 37 punts i 32 de valoració. Va valorar més que en Gasol! És un jugador amb una extraordinària facilitat d’encistellar. És actualment el jugador de la categoria amb la millor mitjana de punts convertits. I no és el típic jugador – d’aquests n’hi ha molts – que tot el que suma atacant, ho resta defensant. Ell també defensa. Disposar d’un basquetbolista d’aquestes característiques és un luxe per a l’equip.

En Pau i n’Àlex necessiten més jugadors que aportin. El Palma va completar 65 de valoració. Entre en Van Beck i en Fjellerup en van sumar 48. La resta de companys, els altres nou, només 17. Un dels que es pot afegir, per les seves qualitats, a la nòmina d’homes importants i productius és n’Olle Lundqvist, però a Fontajau va estar més pendent dels àrbitres que de jugar a bàsquet i tan sols va poder participar 13 minuts. El perill ofensiu dels mallorquins generalment es massa reduït. 

I per acabar va quedar demostrat que les estadístiques s’han de millorar d’una manera considerable. És cert que els percentatges de tirs de 2 i de 3 van ser superiors a la mitjana que fins ara s’havia aconseguit. També ho és que es van superar els 70 punts habituals, però en van rebre 98. Si els teus números ofensius no són molt bons – guarismes propis del cuer de la competició –, només queda que els defensius sí ho siguin. Divendres, no va ser així. 

Han transcorregut dotze jornades. L’equador de la temporada és a prop. El color verd de l’esperança es va difuminant. L’escepticisme i, fins i tot, el pessimisme van creixent entre els aficionats. Afortunadament els tècnics i els jugadors, els vertaders protagonistes, estan abonats a l’optimisme i creuen que ben aviat el vent canviarà de direcció. Ja és ben hora.

Compartir el artículo

stats