Dijous, dia 2 de desembre, a la roda de premsa prèvia al partit de Palència, n’Àlex Pérez va fer una afirmació important que va passar desapercebuda i que en els mitjans de comunicació no tingué massa ressò. Assegurà que al club tothom estava treballant per revertir la situació, que el president i la directiva feien feina per solucionar els problemes que l’equip manifestava a la pista... La setmana passada, en Tomas Pavelka, un pivot de 217 centímetres, de 21 anys, abandonava la disciplina del club palentí i ahir el Bahía San Agustín confirmava el seu fitxatge.
El club ha mogut fitxa i això és positiu. Aquest ‘gegant’ eslovac compensarà l’estructura d’una plantilla amb un dèficit evident de jugadors interiors. Veurem si aquesta nova incorporació pot solucionar els problemes de l’equip mallorquí.
Si el que volem és simplificar, podem sostenir que la problemàtica de l’equip palmesà es resumeix en què, després d’onze jornades, només ha assolit una victòria i és el cuer de la competició. Aquests són el fets objectius. Les sensacions, que sempre són subjectives, no coincideixen amb aquestes dades empíriques. El tècnic del Tau després del partit va declarar que el conjunt de n’Àlex i d’en Pau havia merescut guanyar i que havia jugat millor que el seu equip. Aquesta conclusió s’ha repetit en algunes de les derrotes que ha sumat el representant mallorquí a la LEB Or. Malauradament s’ha repetit massa vegades. Les paraules de l’entrenador rival poden servir de conhort, però a una competició professional tan exigent, testimonis com aquest, no sumen punts a la classificació.
Després de les primeres derrotes des del club s’explicava que l’equip era jove, que necessitava temps, que els jugadors estaven creixent i millorant, que... La realitat és que hem consumit mig desembre i l’equip no guanya. Aquells arguments ara ja no serveixen. I si encara es fan servir perquè es considera que són vàlids, alguna cosa falla.
La manca de jugadors interiors ha obligat en atac a haver de renunciar a situacions concretes de producció i en defensa a haver de fer un esforç titànic per emmascarar aquesta escassetat. El nou fitxatge pretén equilibrar la plantilla i el joc. És innegable que la plantilla està formada per una majoria de jugadors joves i inexperts, que no coneixien la categoria. És cert que són jugadors a més a més amb ganes de créixer, de ser millors cada dia, que la feina no els espanta i que tenen l’ambició i l’esperança de jugar ben aviat a una categoria superior. El model de treball que el club els està oferint persegueix que puguin assolir aquests objectius.
És una gran oportunitat. Però el més important en aquets delicats moments no és el model – la temporada passada va quedar clar que sí és vàlid, aquest model (tota filosofia és eficaç i efectiva si ve acompanyada dels jugadors adients) –, el que ara interessa és mantenir la categoria.
El mateix Àlex Pérez ha reclamat que ens hem d’oblidar de la temporada passada, que l’equip d’enguany és diferent. En el curs anterior hi havia un ventall de jugadors que per aprofitar el seu talent i la seva qualitat necessitaven una anarquia i una llibertat de moviments i de decisions molt elevades. Aquesta temporada, per ventura, la immensa majoria dels jugadors, per la seva idiosincràsia, han de menester més disciplina tàctica, una manera de jugar més tancada i no tan oberta. Han d’entendre que un excés d’individualitat – l’individualisme – no és el camí correcte, no condueix a enriquir el grup, que convé deixar a un costat les estadístiques individuals i centrar-se en l’equip, perquè ara és el moment de pensar en plural i no en singular...
El pitjor de diumenge, deixant a un costat la derrota, va ser precisament aquest abús d’individualisme que va ocasionar que els minuts transcendentals del partit es juguessin amb una manca de criteri i de cap inacceptables. Als jugadors no els pot tornar a passar i els tècnics no ho poden tornar a permetre.
L’arribada del nou jugador ha de servir per millorar una parcel·la del joc esquifida, per equilibrar un equip descompensat, per ampliar els recursos ofensius i defensius i per elevar la moral de la tropa.
