Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Análisis | No va ser un bon partit

Marc Peñarroya, al partit del passat diumenge. BSA

Diumenge el Palmer Palma i l’Alacant no ens van oferir un bon partit. Emocionant i distret, sí; però, bo, no gaire. Si l’equip de Son Moix hagués jugat bé, ara estaríem parlant de la seva primera victòria. Una vegada més va estar a punt de materialitzar-se, però va faltar una mica.

No el recordarem com a un dels seus millors encontres. N’hi ha hagut d’altres on el bàsquet exhibit va ser de major qualitat. El tercer període va ser l’excepció. Si se vol guanyar a un equip necessitat com l’Alacant, no basta amb un quart.

La veritat és que els dos conjunts es van mostrar tensos, nerviosos, amb molta por. La memòria de les quatre derrotes consecutives, amb pròrrogues incloses, va condicionar negativament l’actuació de les dues formacions i va esdevenir una muntanya difícil d’escalar. El partit es va convertir en un intercanvi de cops, d’encerts –pocs– i de moltes errades. Desencert i males decisions individuals, mala lectura. I aquesta manca de precisió i de mala tàctica individual va anar augmentant a mesura que el final de l’encontre era més a prop: cistelles senzilles errades, passades impossibles, penetracions amb nul·les possibilitats d’èxit, mala selecció de tir, excés de pilotes perdudes...

Si a un partit els equips estan encertats, es produeixen poques situacions de rebot. Si encistelles, no hi ha rebot. Diumenge –és veritat que hi va haver dues pròrrogues– els locals en van capturar 47 i els visitants, 45. A l’apartat dels tirs lliures, els palmesans van llançar-ne 16 i només en van convertir 8 (50%) i al dels tirs de 2 van arribar tot just a un preocupant 37%. I per acabar les dades objectives, el de la valoració. A un partit que es va decidir a la segona pròrroga –molt equilibrat– els de Ciutat van sumar 67 i els del Lucentum, 115.

Diumenge el Palmer va tornar a demostrar que li costa anotar. El temps reglamentari va finalitzar amb empat a 67. Tots els equips de la lliga, excepte el Càceres-Girona, van superar en aquesta jornada aquests punts. En defensa va estar una vegada més, bé; però obliga, si converteixes poques cistelles, a una gran defensa si vols optar a guanyar.

En Pau Tomàs amb bon criteri, abans de començar la competició, va comentar que els sis primers partits eren molt exigents, els rivals eren del grup que han de pugnar per l’ascens de manera directa o a través del play-off. A la propera jornada –la sisena– els mallorquins visiten un ex-ACB: el Gipuzkoa. Teòricament una pista difícil, però els darrers resultats dels bascos conviden a ser optimistes. Evidentment, parlem de teoria, perquè els fets no sempre coincideixen amb el sentit comú. Aquest cap de setmana els equips acabats d’arribar a la LEB Or van sorprendre: el modest Juaristi va guanyar al totpoderós Estudiantes i el Prat, al Melilla, que ens havia causat una bona impressió.

Un inici de LEB molt obert i atractiu per a un aficionat ras i serè del bàsquet.

Compartir el artículo

stats