Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Opinió

Sensacions contradictòries

El técnico Pau Tomàs. | PALMER PALMA

El Palmer Palma ha iniciat la travessia per una nova LEB molt exigent. Ha disputat dos partits i ha recol·lectat dues derrotes. Començar una competició amb resultats desfavorables no ajuda a consolidar el lema de la campanya de socis: “torna la il·lusió”. Consider que és una consigna encertada. La temporada passada va tenir un comportament excel·lent i enguany, amb la tornada als pavellons dels aficionats, és lògic parlar d’il·lusió. Poder tornar a veure a Son Moix un equip que va sorprendre positivament el món del bàsquet, és un motiu per engrescar una afició que l’any passat no va poder acompanyar massivament l’equip per culpa de la pandèmia.

Tothom és conscient de la idiosincràsia del grup: jove, talentós, ambiciós... Uns jugadors amb aquestes característiques necessiten temps per arribar a ser un conjunt competitiu i solvent. Només hem consumit dues jornades i les sensacions que el grup ha transmès són, entenc, contradictòries. Contradictòries perquè els fets positius s’han mesclat amb alguns de negatius. I això pot fer crear dubtes. Contra l’equip nord-africà, els illencs van oferir un tercer període de gran qualitat i de molt orgull i un darrer quart on van tutejar-lo. I contra Granada després del descans van aconseguir reaccionar i col·locar-se a 1 punt (51-50). Poca cosa més. Un bagatge insuficient. Paral·lelament, dificultats per anotar (61 i 62 punts, respectivament), concessió de cistelles fàcils, jugadors que han d’aportar molt més... Tots esperàvem una mica més.

En aquests moments l’equip està embastat i amb baixes importants. Necessita temps per poder cosir i aconseguir unes costures resistents. Fins i tot, les dues derrotes es poden qualificar de raonables. Melilla va demostrar una gran dosi d’experiència i a la primera part va mostrar-se com un equip amb molts dels deures fets. Granada té una plantilla de somni, amb molts noms propis, amb un objectiu clar: l’ascens, però que dimarts, més que argumentar com un equip, va signar la seva actuació amb un seguit d’individualitats.

La il·lusió de l’aficionat necessita que el temps lògic de confecció de l’equip sigui el menor possible. Els tècnics van avisar que l’inici del calendari era molt inclement; els primers rivals són equips que a priori han d’ocupar la zona alta de la classificació: Melilla, Granada, Estudiantes, Corunya, Alacant, Gipuzkoa... A més a més n’Álex Pérez a la roda de premsa prèvia al partit contra Melilla va comentar que ens havíem d’oblidar de la plantilla de l’any passat, que no era convenient comparar, que enguany l’equip estava format per jugadors diferents i va sentenciar que estava convençut que el marge de millora i de progressió de l’actual plantilla és superior al de la temporada passada. Deixem per tant que treballin. Unes paraules que conviden a l’optimisme. Il·lusió, paciència i optimisme en front uns resultats nocius i un bàsquet millorable. Uns dubtes mesurats, unes sensacions contradictòries.

Compartir el artículo

stats