Orsai | Cornellà va caure

Els dos darrers partits fora camp contra el Cornellà no em duen gaire bon record.

El primer va ser el 24 de novembre de 2018. Tot i haver acabat amb derrota, va tenir un bon regust personal. Aquell va ser un desplaçament que triàrem els membres de Jogo Bonito per gaudir del gloriós fora de casa. Amb companyia de Miquel Vadell, Jordi Herrero i Jaume Bergas vàrem començar el dia berenant al mercat de la Boqueria. Continuàrem fent ruta pels bars de l’Arraval. Durant l’espera tinguérem la sort de topar-nos amb Raimon que, després de la seva sorpresa inicial, va deixar que ens féssim una foto junts. Abans del partit dinàrem al bar Agustín, no importa que cerqueu valoracions al Tripadvisor, no en trobareu, però el menjar casolà que ens hi serviren va ser excel·lent. A més, tan aviat com entràrem ja vàrem tenir conquerit l’Agustín que és soci de l’Espanyol i va quedar encantat amb les nostres camisetes blanc-i-blaves.

Abans d’arribar al camp realitzàrem una altra aturada espirituosa. En Miquel Vadell sempre la posa com exemple de força de voluntat perquè vaig haver de dir que jo me n’havia d’abstenir. Vaig argumentar que en acabar el partit havia d’escriure l’ORSAI i la lucidesa del meu cervell em demanava renunciar a més esperit. Del partit… millor no parlar-ne. Perdérem per 2-0 i oferirem una imatge penosa. Ara, el viatge jogoboniter, va ser immillorable.

El segon partit va ser el dia 24 de juliol de 2020. Ens jugàvem seguir vius al play-off. Ens reunírem tota la penya Jogo Bonito per veure’l per televisió. Les nostres esperances en l’equip de Mànix eren tan grans que teníem preparades una camiseta per celebrar l’ascens. L’1-0 final va ser una poalada d’aigua freda tan gran que ens ha costat molt temps recuperar-nos i les camisetes acabaren com a pijama.

Ahir, amb aquestes perspectives, vaig aprofitar una estada casual a Barcelona per acostar-me al Camp Municipal de Cornellà i veure l’Atlètic fora camp, després de tant de temps de pandèmia. Les penyes Fanàtiks, Ferreret, Llucmajor i Jogo també volgueren donar suport a l’equip i ens hi trobàvem un bon grupet d’afeccionats

Curiosament els dos partits anteriors foren un 24. Per això el primer que vaig fer quan vaig saber del sorteig d’aquesta temporada va ser mirar si tornàvem a jugar el mateix dia. Afortunadament seria dia 29. Això ja em va conhortar i em va produir vibracions positives.

Aquesta vegada la meva intuïció no em va fallar. A la fi derrotàrem el Cornellà. Va ser un partit molt seriós d’un equip que té molt bons jugadors. El 0-2 va ser un resultat curt pel que es va veure a la gespa. També mostràrem algunes inconsistències, normals al principi de temporada. Tot fa presagiar que l’equip de Xavi Calm ens donarà moltes alegries.

Suscríbete para seguir leyendo