Els teletips escopien ahir el que els «enterats» de torn asseguraven com a impossible fa només unes hores: Lionel Messi no continuarà essent jugador del Futbol Club Barcelona.
Faria molt bé l’exèrcit de ben pagats tertulians de revisar les seves intervencions televisives i radiofòniques. «Mis fuentes que nunca fallan aseguran que…». Ara es demostra que la majoria de les seves intervencions han estat, bàsicament, buides de contingut i de base. Un pressumpte frau, en poques paraules.
Passant a un aspecte purament esportiu, la marxa de l’argentí és, de ben segur, la millor opció pel Barcelona. Pot parèixer un contrasentit, però la dependència entorn el de Rosario - accentuada en els darrers anys - ha anul·lat masses variables de joc. Els tècnics culés ho saben, i des de fa temps. Com eren conscients de que el desproporcionat sou ( parlam d’un jugador de 34 anys ) del que ha gaudit fins ara es pot utilitzar en professionals amb més futur que Messi.
El futbol és estratègia i, bàsicament, un negoci. Per aquesta raó, és molt probable que la directiva de Joan Laporta hagi optat per assegurar el futur de l’entitat que no pas pel d’una persona.
Sorprèn l’actitut de la Lliga de Futbol Professional: sense els dos grans animadors dels darrers anys - Cristiano Ronaldo i Lionel Messi - la LFP perd molts alicients com a actiu on invertir. De no venir una gran estrella els propers cursos - Mbappé, Haland, potser Lewandowski - és ben possible que en les renovacions dels contractes de publicitat dels diferents clubs se’n ressenteixin. Per no parlar de la pròpia organització presidida per Javier Tebas.
En definitiva, ens trobem davant d’un fet molt usual. Un club, un gran jugador, una afició que l’idolatra i...un passaport que indica una edat avançada. Beckenbauer, Totti, Casillas, Giggs, Julen Guerrero, Puyol i ara Messi. I passat demà? Qui sap.
El món seguirà rodant i el sol sortint, no pateixin.
