Efectivament, això no ha acabat. Dimecres sabrem si el Palmer Palma tanca una temporada atípica o si el somni de l’ascens continua.
Tothom sabia que l’objectiu de superar el Breogan en una eliminatòria de play-off era complicat i difícil. I ara ho és més, perquè la derrota a Lugo fa que el partit de dimecres es jugui sense xarxa de seguretat. Una derrota significarà el punt i final. Però això no ha acabat. Hi ha dos arguments que recolzen aquesta afirmació. El primer fa referència a les peculiaritats d’un play-off. Cada partit és una història diferent. El resultat anterior, psicològicament per ventura sí, esportivament no, no condiciona el posterior. Tots coneixem casos d’equips que, després de perdre un primer enfrontament de 40 punts, han reaccionat i han guanyat el següent amb solvència. El segon va lligat a la idiosincràsia de l’equip. Fins avui la nòmina immobiliària s’ha guanyat el dret de la nostra confiança. Durant la temporada han sofert algunes ensopegades aparatoses i immediatament s’ha produït una reacció positiva. La derrota clara de dissabte ha estat una nova adversitat, un disgust sobretot per a alguns aficionats. Però no es pot descartar, l’experiència així ho fonamenta, una nova metamorfosi, una represa d’un equip capaç de tot, de remuntades èpiques, de victòries impossibles, d’actuacions orgulloses...
Dissabte a Lugo l’equip va sortir amb un pla de partit perfectament definit. Preocupava que la seva referència ofensiva, el pivot Kevin Larsen, anotés amb facilitat i també, perquè a la lliga regular va anotar 4/4 en triples, la producció ofensiva de Salva Arco. Els tècnics del Bahía van plantejar una defensa individual més arrecerada del que havia mostrat a la majoria d’encontres, amb moltes ajudes, conscients dels pobres percentatges de tir exterior dels jugadors celestes, per col·lapsar la zona propera a la cistella; canvis automàtics en tots els blocs directes per guanyar agressivitat i 2x1 quan en Lasen rebés la pilota. A més a més, quan n’Arco estava en pista, la defensa individual es convertia en una mixta, quatre jugadors en zona formant un rombe i un sobre el jugador esmentat per minvar el seu potencial anotador i generar dubtes a l’hora d’atacar una defensa poc freqüent. A la primera part l’estratègia no va sortir bé, però tampoc del tot malament. El resultat al descans, 41-34, convidava a un cert optimisme. Però el tercer període va embrutar tota la feina dels primers vint minuts i tota la tasca dels darrers deu. Breogan va canviar alguns detalls defensius, que li van donar un plus de solidesa, va millorar els percentatges des de la línia de tres (a la primera part era del 29% i al final del partit va ser del 38,5%) i, principalment, els illencs van perdre el nord a l’hora d’encistellar: pèrdues de pilota, mala selecció de tir, pobre encert (22% en triples al final del tercer quart), mala lectura de la murada defensiva del rival... Una estratègia defensiva ben executada és només mitja feina. L’altra mitja pertany al camp ofensiu. Una bona acció defensiva s’ha d’acompanyar d’un bon acte d’atac.
La derrota del Palmer Palma es va produir perquè els gallecs ho van fer bé, van desactivar alguns punts forts dels de Ciutat i perquè els homes d’en Pérez i d’en Tomàs van jugar massa minuts per sota el seu millor nivell (només 2 punts de 2ª oportunitat, cap punt de contraatac, 14 punts menys que el contrari dins la zona, 22 punts menys que el rival aportats pels jugadors no titulars).
Els jugadors – i ara parl com a un aficionat que desitja que el viatge d’un somni no finalitzi a l’estació d’aquest dimecres – no han de pensar ara que per passar l’eliminatòria han de guanyar dimecres a Son Moix i després també dissabte a Lugo, perquè aquest horitzó pot semblar una muntanya impossible d’escalar. Han de creure que dimecres poden guanyar, que no han de repetir els errors que van cometre aquest cap de setmana i rectificar-los. No han d’anar més enllà. Han de recordar que a la lliga regular com a locals van estar a punt de guanyar-los. Han de fer memòria, reviure situacions semblants que durant la temporada han viscut i la resposta que han estat capaços de dur a terme en forma d’actitud, d’intensitat, d’orgull i de qualitat. Si creuen de veritat que és possible, hauran preparat el terreny per a dimecres, després del partit, poder tornar a repetir: això encara no ha acabat.
