Després de veure el partit entre el Río Breogan i el Palmer Palma vaig recordar que l’any 1979 es va estrenar a Espanya una sèrie televisiva que es deia ‘Con ocho basta’. No record haver vist cap episodi, però sí record que cada divendres molts coneguts se seien davant el televisor per veure el capítol setmanal...
Guanyar a Lugo no era una missió impossible, però sí molt difícil. La dificultat estava justificada amb arguments sòlids del rival, com el de ser un equip amb un físic superior, com el de ser un equip, que si darrerament no estava oferint la seva millor versió, havia demostrat el seu potencial durant una gran part de la temporada, com el de ser un equip dissenyat des del principi per assolir l’ascens, com el de ser un equip amb una defensa notable, com el de ser un equip amb molts jugadors d’un alt nivell a la LEB, com el de ser el líder...
És veritat que el Palmer a la primera fase havia guanyat tres líders diferents – Granada, Alacant i Castelló – i això feia pensar que la història es podia tornar a repetir. Aquest era tant el desig dels membres del club com el de molts aficionats...
Però aquesta il·lusió, una vegada començat el partit, només va durar deu minuts, el primer quart. A partir del segon es va fer evident que el conjunt immobiliari no tornaria a repetir la gesta de guanyar el líder del moment. A partir del segon els arguments sòlids del Breogan van pesar més que l’anhel d’un grup entusiasta i atrevit que ha fet de la rebel·lió la seva bandera. A partir del segon quart va ser patent que amb set jugadors no bastava per superar el líder; per ventura, amb vuit sí hagués estat possible...
A principi de temporada el club va apostar per un equip ‘curt’, amb pocs ‘generals’, amb pocs jugadors protagonistes que havien de jugar molts minuts i la resta, que havia de completar i recolzar. I aquesta decisió es va prendre per la reducció obligada del pressupost i perquè l’experiència de la temporada anterior no va ser convincent. Aquesta filosofia ha portat a superar les expectatives inicials. L’equip va assolir la permanència de manera brillant a la darrera jornada de la primera fase i diumenge pot classificar-se matemàticament, si els resultats són favorables, per al playoff d’ascens. Ara bé, a partits com el de diumenge passat la participació de més jugadors es fa possiblement imprescindible. Els de Ciutat van afrontar l’encontre amb set jugadors. No era la primera vegada. En Suskavcevic, n’Huguet i n’Àlex Rivas van jugar, però els seus minuts van ser poc transcendents. Jugar els minuts importants amb només set jugadors és donar facilitat al rival i dificultar el triomf. Contra altres equips, si ha estat suficient. Contra equips com el de Lugo és molt més enrevessat.
Un equip que disposa d’onze jugadors que disputen més de deu minuts ho té més fàcil, perquè la xarxa de seguretat és més extensa, perquè el marge d’error és més ampli. Si un jugador no té el seu dia, pot aparèixer un segon i, si aquest tampoc el té, un tercer... Si el nombre de jugadors és molt reduït i fallen els habituals, la solució que poden aportar els altres esdevé inexistent. Diumenge la majoria de ‘generals’ del Palmer no van oferir la seva millor versió i l’equip se’n va ressentir. Breogan disposa de molts ‘generals’ i per això, un dels seus pivots, en Seydou Aboubacar, que en els sis partits anteriors havia sumat 17 punts, en va anotar 18...
Els equips solen tenir un pla A i un pla B, per si el primer falla. Mentre els equips ‘curts’, com a pla B necessiten recórrer a estratègies tàctiques treballades, els que disposen de molts ‘generals’, com a pla B, aprofiten la possibilitat que alguns dels jugadors no habituals aportin tot allò que el seu rang els permet.
Per poder superar equips de les característiques del Breogan – no tots els que es classificaran per a les eliminatòries són com els gallecs – o els jugadors habitualment importants exerceixen del que són o la rotació s’amplia amb els no habituals o es dissenya un pla B tàctic. Per cert a l’Eurolliga el Reial Madrid d’en Pablo Laso i el Zenit rus d’en Xavi Pascual van optar per aquesta tercera via, que els va permetre igualar unes eliminatòries inicialment desfavorables i encara són vius.
