Aquest divendres de Sant Jordi el nostre juvenil va jugar contra el Mallorca B i el resultat ens era del tot indiferent. Creia que mai diria això jugant un partit contra els barrals. I és que l’única cosa important pels ‘balearicos’ era pensar que l’any qui ve jugarem a la Divisió d’Honor i que, a més, això ho celebràrem a la gespa de Son Bibiloni. Si tengués els jugadors a davant m’agradaria dir-los que poden estar orgullosos de l’escut que duen brodat damunt del pit. Que mai es sentin emporuguits davant de cap equip. Que és veritat que moltes vegades hem sortit escaldats i d’altres hem caigut molt abaix, però tots els que ens han intentat rompre com un vidre han comprovat que les esquerdes són el que més talla. Només voldria que mai s’empegueeixin de la camiseta blanc-i-blava que porten. Que entenguin que és la que els fa volar sense ales i que puguin tenir tots els somnis que volen. M’agrada la idea que pensin que són els hereus de les capes més humils de Palma, de les barriades dels Hostalets, Son Canals, Son Coc, Ca’n Capes, Son Forteza, La Soledat... i que, per tant, ara són ells qui porten la torxa encesa d’aquells antics obrers que el 1920 demanaven respecte jugant a futbol, perquè era la seva forma d’escopir a la tirania. I com diu Gemma Humet als versos manllevats per fer aquest article, que recordin que són propietaris d’aquesta segona pell que tan orgullosos ens fa sentir. Perquè, els ‘balearicos’, hi serem fins el darrer alè, tot i la indiferència, el recel i l’enveja dels que segueixen intentant esborrar el passat.
Al primer equip masculí dir-los que s’estan rebel·lant contra aquells que fa un temps deien que ja no farien res i demostren cada diumenge que són capaços de conquerir qualsevol camp que es proposin. Molt satisfet, des d’aquesta columna, de veure que les epístoles són útils i que hagin estat capaços de fer que cada cap de setmana surti una nova flor. I al primer equip femení, com Humet a «ales al vent», que tot i que diuen que les dones no fan llinatge, elles han estat capaces d’escriure tots els seus cognoms als llibres d’honor del club. Ja han fet seus els camps de futbol i ara els queda conquerir les glòries que ens pertoquen.
