Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Opinió

Kristian Kullamäe i Ronnie Harrell Jr.

Kullamäe y Harrell, durante una sesión en Son Moix con el Palmer.

Kullamäe y Harrell, durante una sesión en Son Moix con el Palmer.

El bàsquet és un esport d’equip. Ara bé, s’ha de reconèixer que també és un joc competitiu on la individualitat interpreta un paper protagonista i pot arribar a ser determinant. Primerament perquè cada jugador en pista representa un 20% del total, un percentatge elevat. I després perquè la idiosincràsia d’aquest esport fomenta i a la vegada aprofita la singularitat. Si algun aficionat ho dubtava, després de veure el partit de diumenge entre el Palmer Palma i l’Oviedo, ja no vacil·larà.

Dues individualitats, dos jugadors, van permetre que la victòria quedés a Son Moix. Kristian Kullamäe i Ronnie Harrell Jr. van jugar un darrer període atrevit i excepcional. La seva aportació va ser la causa principal de l’èxit, disfressat de triomf.

Els aficionats que van poder veure el partit, que van gaudir de l’espectacle, no necessitaran cap dada. Van ser testimonis privilegiats d’una remuntada meritosa. Ara bé, perquè els que no el van veure, entenguin la influència d’aquests dos jugadors en el resultat final, podem comentar alguns ‘detalls’ del darrer període.

Ambdós jugadors van estar al mig de la pista tots els minuts del darrer quart, que va començar amb un 50-63 favorable als visitants. En aquest fragment de partit el Palmer va anotar 30 punts. D’aquests 30, els dos protagonistes en van sumar 26 (12, l’americà i 14, l’estonià).

En Ronnie Harrell va fer 2/3 en tirs de 2; 2/4 en tirs de 3; 2/2 en tirs de personal; va capturar 4 rebots defensius; 1 recuperació i va valorar 16.

En Kristian Kullamäe va fer 3/3 en tirs de 2; 1/2 en tirs de 3; 5/5 en tirs de personal, va capturar 1 rebot defensiu; va donar 1 assistència; 2 recuperacions i va valorar 19.

Si ens fixem en la valoració dels altres 19 jugadors que van intervenir en el partit, observem que 17, en els 40 minuts d’encontre, no van arribar als 16 de valoració d’en Harrell, assolits en només 10 minuts. I només en Marc Norelia, el millor dels asturians, va superar, això sí, en quatre quarts, els 19 d’en Kullamäe.

Gràcies al darrer període en Harrell va finalitzar el matx amb 24 punts de valoració i en Kullamäe amb 28. A la jornada d’aquest cap de setmana es van disputar 5 partits. Cap jugador de tots els equips que van participar als altres 4 encontres van obtenir aquestes valoracions. Només un, en Norelia, a Son Moix va arribar als 27. Per tant, una setmana més en Kullamäe tornarà a ser el MVP de la jornada i en Harrell serà inclòs al cinc ideal.

I per acabar aquest seguit de números, objectivament i relativament molt significatius, cal esmentar que una determinada acció de joc feta a un moment o a un altre de partit no té ni la mateixa dificultat ni el mateix valor. No és el mateix convertir un triple en el primer minut, que en el darrer segon amb un marcador ajustat; és diferent llençar un tir lliure al primer quart, que fer-ho quan resten segons i la victòria o la derrota depenen del llançament. La immensa majoria dels punts aquests dos jugadors els van aconseguir en el darrer tram de l’encontre, a les darreres possessions, en els instants decisius.

Més d’una vegada aquests dos jugadors, amb una autoconfiança santificada, han confós talent amb risc suïcida i irresponsable. Diumenge van definir perfectament al parquet la paraula talent.

Per cert, qui va fitxar aquests dos jugadors, mereix una gran dosi de reconeixença i de gratitud.

Compartir el artículo

stats