Un equip de bàsquet se sembla molt a una companyia teatral. Durant la temporada els còmics escenifiquen diàriament una determinada obra literària. Algunes vegades recullen els aplaudiments dels espectadors i d’altres reben dels assistents silenci i xiulets com a demostració de rebuig per la seva actuació.
L’espectador pot fixar la seva crítica només en la representació puntual d’un dia o pot tenir en consideració i valorar la trajectòria dels actors durant tota la temporada.
Si valorem exclusivament la interpretació que el Palmer Palma va oferir dijous, hem de dir clarament que no va ser una de les millors, possiblement va ser la pitjor del curs. La derrota va ser àmplia i dolorosa (105-67). El seu oponent va ser superior. Va ser millor en totes les facetes del joc. L’estadística no menteix. Millor en tirs de 2, de 3 i de personal. Millor en rebots defensius i ofensius, en assistències, en recuperacions, en pilotes perdudes. I el que demostra estadísticament aquesta superioritat es troba a l’apartat de la valoració: 123 els locals, 47 els visitants... El Palmer a moments va semblar una joguina en mans dels asturians, que van jugar com ho fan habitualment. Ho van fer molt bé, afavorits per les facilitats que els illencs els van regalar. Tot el que van mostrar a la pista era públic, no van enganyar ningú. El seu percentatge de llançaments triples va superar el 48% (14/29), però aquesta facilitat anotadora des de llarga distància era coneguda per l’equip immobiliari. Massa tous, erràtics en defensa, desencertats, mancats de concentració... A molts moments no semblava el Palma, que tots tenim a la retina. Segurament si hagués hagut públic mallorquí al pavelló de Pumarín, hagués acomiadat el seu equip amb resignació, silenci i algun siulo.
Massa tous, erràtics en defensa, desencertats, a molt moments no semblava el Palma.
Si valorem l’escenificació de dijous i a la vegada tenim en compte la trajectòria de la companyia durant la temporada, parlarem d’un accident, de la segona taca negra d’un expedient, per ara, brillant. No van competir, però a quasi tots els encontres ho han fet i no fa una setmana van estar a punt de guanyar el líder, el que més paperetes té d’assolir l’ascens, amb una molt bona imatge. Un dia que el Reial Madrid de futbol va sofrir una derrota àmplia i dolorosa, Vujadin Boskov, el seu entrenador, va presentar-se davant dels periodistes i va sorprendre tothom amb una frase que ha passat a la història: “Preferesc perdre un partit per nou gols que nou partits per un gol”. Amb aquesta sentència ningú no va poder negar que el serbi era una persona optimista i positiva. Ara cal que l’equip de Ciutat faci seves aquestes paraules de l’entrenador serbi. S’haurà de vigilar, i això depèn de la gestió que faci el cos tècnic i de la maduresa de la plantilla, que la derrota no faci més mal que el necessari per afrontar el següent encontre amb l’ànim de demostrar que el que ha succeït a Oviedo, ha estat una desafortunada actuació.
A una temporada els equips fan exhibicions colossals, d’això en diem la millor versió, i actuacions esperpèntiques, la pitjor versió. El partit de dijous no serà recordat com un dels millors; sí com un dels pitjors.
Malgrat tot això, l’equip de Ciutat ha demostrat en moments puntuals superar adversitats com l’actual i s’ha mostrat com un fènix, aquell ocell que era capaç de regenerar les ferides que els seus adversaris li havien produït. Diumenge a Palència el Palmer Palma necessita recuperar les deficiències físiques de jugadors tan importants com Jacobo Díaz i Karamo Jawara i disposarà d’una magnífica oportunitat de ressorgir de les cendres de la derrota asturiana.
