Aquesta temporada la LEB Or és una lliga molt oberta. A cada jornada esdevenen sorpreses i no sempre la lògica de la classificació s’imposa als resultats dels partits. Aquesta incertesa la fa més atractiva i més apassionant. Es fa difícil pronosticar qui guanyarà a la immensa majoria dels encontres, perquè els protagonistes són humans i no màquines, perquè els factors que intervenen són múltiples (baixes, lesions, encert, sort, tàctiques...) i no és només un, perquè afortunadament el bàsquet de vegades no entén de ni de matemàtiques ni de diners...
Aquesta veritat innegable és un bon punt de partida. Ara bé, les sensacions que desprenen els partits també mereixen ser tingudes en compte. I sobretot aquestes són les que fan que l’optimisme s’instal·li als ulls dels seguidors del Palmer Palma.
Diumenge a Son Moix l’equip mallorquí va tornar a perdre. Segon partit d’aquesta nova fase i segona derrota. Personalment crec que les dues derrotes no són equiparables. La primera, a Corunya, va deixar un gust amarg: els corunyesos van ser superiors; la segona, contra Breogan, immediatament va fer molt de mal perquè l’esforç de l’equip no la mereixia, però una vegada passades les hores lògiques del dol, convida a l’esperança i a l’optimisme. Si l’equip ho hagués fet tot bé, hauria guanyat. Alguns detalls el penalitzaren molt, sobretot, algunes decisions i lectures del final del partit. Ara bé, si poséssim a un plat de la balança tot lo bo i a l’altre tot lo dolent, el primer estaria molt més ple que el segon. El que passa és que un error contra un equip no té la mateixa repercussió que un error contra un bon equip.
Si se juga com diumenge, encara que dos més dos no sempre fan quatre, les victòries arribaran, en part perquè segurament el potencial dels equips que esperen no és comparable al del Breogan i en part perquè la plantilla del Palmer ha demostrat que és una classe aplicada i que aprèn les lliçons amb facilitat.
La temporada va començar amb l’objectiu de la permanència coma a bandera. Una vegada assolida, la següent passa és la de classificar-se entre els set primers i jugar el playoff. No haver guanyat aquests dos partits fa una mica més difícil la classificació des del punt de vista matemàtic, però les peculiaritats de la competició i especialment les sensacions que transmet l’equip fan que avui puguem dir que les expectatives de classificació resten intactes.
