El meta Xavi Ginard, uno de los capitanes del Atlético Baleares, ha mandado una carta a la afición balearica, en nombre de todo el vestuario, y como respuesta al artículo que escribió el president de la Federació de Penyes de l’Atlètic Balears en su sección de cada lunes del DIARIO de MALLORCA ‘Orsai’. En la misma, Vicenç Amengual reconocía que, durante muchas ocasiones a lo largo de esta temporada, al aficionado balearico le habría gustado «coger el teléfono» y pedirle a los jugadores «si han sido conscientes del gran sufrimiento» que les ha tocado vivir este año. «Los aficionados nos hemos encontrado solos y nos hemos sentido huérfanos de un equipo que nos represente», criticaba. «Habrá que esperar a tener enfrente un equipo de mayor entidad para creer que la mejora -vista en el encuentro frente al Getafe B- es algo más que la flor de un día. Y es que, a pesar de saber que ser 'balearico' es eso, que nunca ha sido fácil (…) preferimos sentir dolor que no sentir nada en absoluto. Nosotros nunca nos rendiremos, seguimos confiando, pero ahora esperamos que seáis vosotros -los jugadores- quienes no nos falléis», reconocía el president de las Penyes en una carta que ha calado dentro del vestuario blanquiazul y a sus jugadores.

Xavi Ginard, en representación de todo el plantel, ha respondido a la misiva, tras una temporada en la que no se han alcanzado los objetivos previstos al inicio del curso. Estas han sido las palabras del capitán blanquiazul, en respuesta a Vicenç Amengual:

Carta de Xavi Ginard al aficionado balearico

Estimat Vicenç, Primer de tot agrair públicament que cada dilluns facis la columna de l’Orsai a Diario de Mallorca. Un anàl·lisi diferent, no tant de caire esportiu i més de vessant social i d’esperit balearico. L’article de dilluns ens obliga a reflexionar per la cruesa de les paraules i com que és una carta, normalment se solen respondre. El vestidor no és aliè a la temporada que estam disputant. El grup de feina sap perfectament que l’exigència esportiva en l’ATB és màxima els darrers anys i més, venint de dues temporades sent campions de lliga i a les portes d’ascendir. Tant jugadors, com cos tècnic i directiva, entenem perfectament que no ha estat la temporada que esperàvem. Vàrem començar a l’octubre amb la il·lusió de tornar-ho a intentar i les coses no sortiren com ens hagués agradat. Ha estat una temporada atípica i difícil, sense continuitat per calendari o per temporals climatològics i, sobretot, pel contagi de 14 casos de covid vinculats al primer equip. No són excuses. Són fets. I clar que hem comès errades i clar que se’ns han escapat punts incomprensibles. Indubtablement, aquest virus no ens ha permès fer el que ens agrada: visitar penyes, col·legis o ajudar en tasques socials de menjador balearico que la Federació de Penyes ha impulsat. El covid no ens permet atracar-nos i abraçar la nostra gent, com noltros voldríem. A l’equip li sap greu que l’afició s’hagi pogut sentir ‘orfe’ durant la temporada o que pogueu ‘no sentir res en absolut’ per l’equip. Som l’ATB, sempre hem estat units i sempre ens hem sentit orgullosos del nostre equip i de la nostra massa social. Tenim sis partits per classificar-nos per la lliga PRO. De 102 equips, enguany només pujaran 4. Malauradament, no serà l’ATB. Però tenim la sort de tenir dos actius d’un valor incalculable: la propietat i la nostra afició. Ingo Volckmann té un somni i serà perseverant en aconseguir-lo. La nostra gent, els balearicos de sempre, ens donaran suport perquè mai ens fallen. Lluitarem per aconseguir l’objectiu de jugar a una categoria més professionalitzada, amb els 40 millors equips. Però sobretot lluitarem perquè mai més ningú es senti orfe. Som una família, ens necessitam i ens estimam.

No és una carta meva, és una carta del vestidor, Hi haurà anys més bons i més dolents, però vos assegur que hi ha compromís.

Força Atlètic! Vestidor de l’ATB